Arxiu de l'autor: samuri

Taula redona “Primavera Silenciosa” – Dimarts 4 de desembre a l’IEC

Dimarts 4 de desembre tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans:

Taula redona amb motiu del 50è aniversari de la publicació de “Primavera silenciosa” (“Silent Spring”) de Rachel Carson. 04/12/2012, 19:00. (coord. per C. Florensa & A. López, CEHIC-UAB). Amb la participació de Joandomènec Ros (UB – ecòleg i autor de la traducció catalana més recent del llibre de Carson), Miquel Porta (Institut de Recerca de l’Hospital del Mar-IMIM – biotecnòleg i expert en composts tòxics persistents), Antonio Buj Buj (UB – historiador de les plagues i l’agricultura a Espanya i Àfrica), i Joaquim Elcacho (periodista i comunicador científic i medioambiental).

Aquesta taula redona és el primer acte del cicle Atmosferes Tòxiques (SCHCT-IHMC), coordinat per Ximo Guillem i José R. Bertomeu (IHMC).

L’esdeveniment es retransmetrà des de Barcelona en directe a l’IHMC ‘López Piñero’, València, donant lloc a intervencions del públic tant a Barcelona com a València.

Aquesta iniciativa inclou el bloc Primavera Silenciosa 2012, que recull materials diversos conduents a la preparació del debat, i el compte @SilentSpring12 des de qual s’informarà de novetats sobre la taula redona.

Més informació sobre la taula redona i el cicle en que s’inscriu, ací.

Share

Societat Catalana d’Història de la Medicina

“LES MALALTIES DEL GENERAL CABRERA I LA SEVA IMPORTÀNCIA EN LA FI DE LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1839-1840)”
Joan Pujol i Ros, Membre Corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Dimecres, 5 de desembre a les 20 hores.
Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears
Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona

En aquesta conferència s’analitza la importància històrica que van tenir les malalties que va patir el general Ramon Cabrera i Griñó a finals de 1839 i principis de 1840 en el curs final de la Guerra dels Set anys. La manca d’un lideratge clar, que fins aleshores havia exercit el comte de Morella, degut bàsicament a la patologia que presentava, al llarg període de convalescència i a les seqüeles físiques i psíquiques de les seves malalties, va propiciar la pèrdua d’un territori que era l’últim baluard de l’exèrcit carlí, que es resistia al Pacte de Bergara i que va conduir inevitablement a pèrdua de la guerra i a l’exili dels seus partidaris.

LES MALALTIES DEL GENERAL CABRERA

Share

Hospital Varsòvia, Àlvar Martínez Vidal

Conferència: Narratives textuals i audiovisuals en història de la ciència: el cas de l’Hospital Varsòvia de Tolosa de Llenguadoc, en el marc del VCL/Campus d’Excel·lència Internacional.
La conferència organitzada pel Microcluster Cultura i Societat en l’Era Digital, s’inscriu en el cicle “Cultura i integració social”, i serà impartida per Àlvar Martínez Vidal, professor universitari i membre de l’IHMC López Piñero. En la seua exposició, abordarà l’experiència historiogràfica que ha conduït a la producció del llibre Exili, medicina i filantropia: l’Hospital Varsòvia de Tolosa de Llenguadoc (1944-1945) (Catarroja, Afers, 2010), traduït en 2011 al francès. Aquest llibre ha estat la base del documental La batalla del Varsòvia, documental realitzat per la productora valenciana InfoTV que recrea els primers anys de la vida d’un dels llocs emblemàtics de l’exili espanyol a França: l’Hospital Varsòvia, hui denominat Hôpital Joseph Ducuing. La sessió inclou la projecció d’aquest documental.

Data: Divendres, 23 de novembre, a les 12 hores.

Lloc: Sala de conferències de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (Palau de Cerveró). Plaça Cisneros, 4. València.

Share

Ciència i franquisme

Cicle de seminaris, curs 2012-13
Centre d’Història de la Ciència (CEHIC)

Organitzadors: Xavier Roqué i Agustí Nieto-Galan

Tots els seminaris tindran lloc en divendres a les 12h a l’aula seminari del CEHIC, UAB

Divendres 14 de desembre de 2012
Matteo Realdi (CEHIC-UAB)
“Bajo el cielo de España. La reorganización de la astrofísica durante el franquismo”

En els darrers anys, la recerca històrica sobre la ciència en el franquisme s’ha intensificat i diversificat. Les metàfores espacials han substituït les cronologies del progrés o l’endarreriment. El problema històric d’ubicar la ciència en la dictadura ha dut a l’estudi de les relacions entre el laboratori, l’aula, el despatx oficial, la redacció, o la central nuclear —llocs de producció de béns i coneixement, espais d’autoritat, comunicació i ensenyament tant públics com privats. Ciència en la dictadura, doncs, i no durant la dictadura, per subratllar l’articulació mútua de coneixement i poder.

La literatura recent sobre ciència i franquisme ha examinat la coproducció de ciència i poder en àmbits com l’enginyeria, la  física, la geofísica, les matemáticas o l’agricultura. Aquests estudis, alguns dels quals es referencies més avall, han revelat que la ciència i la tecnologia foren una prioritat política per al règim i van esdevenir instruments de les polítiques autàrquiques i de les relacions diplomàtiques internacionals. Aquests treballs han posat també de manifest les complexes relacions genealògiques entre les pràctiques científiques anteriors i posteriors a la Guerra Civil, així com la importància dels espais i les cultures materials de la recerca.

Aquestes qüestions i aportacions ressonen amb la historiografia del franquisme, però aquesta relació no és sempre evident. Creiem que és un moment oportú per discutir projectes i resultats entre historiadors de la ciència vinculats a diferents institucions acadèmiques barcelonines (CEHIC-UAB, UPF, IMF-CSIC, Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica…) i obrir un diàleg amb els historiadors del període franquista. Per aquesta raó, iniciem aquest curs un nou seminari de recerca sobre “Ciència i franquisme”, que esperem tindrà continuïtat en els propers anys.

Programa per al curs 2012–2013:

26-10-2012: Lino Camprubí (CEHIC-UAB): “Los ingenieros y la ‘redención’ de España en la autarquía”

23-11-2012: Xavier Roqué (CEHIC-UAB): “Física i cultura en el primer franquisme”

14-12-2012: Matteo Realdi (CEHIC-UAB): “”Bajo el cielo de España. La reorganización de la astrofísica durante el franquismo”

18-01-2013: Carme Molinero (CEFID-UAB): “Política social i propaganda en el règim franquista”

15-02-2013: Antoni Malet (Dept. Humanitats-UPF): “J. M. Albareda i la política científica del primer  CSIC”

22-03-2013: Agustí Nieto-Galan (CEHIC-UAB): “M. Lora Tamayo: reforma i agitació universitària en els anys 1960”

19-04-2013: Albert Presas (Dept. Humanitats-UPF): “J. M. Otero Navascués i la política nuclear del franquisme”

24-05-2013: Carlos Tabernero (CEHIC-UAB): “El cinema i la imatge pública de la ciència durant el franquisme”

Algunes referències:
Anduaga, Aitor. Geofísica, economía y sociedad en la España contemporánea (Madrid: CSIC: 2009).
“Autarchy, Ideology, and Technology Transfer in the Spanish Oil Industry, 1939–1960”. Comparative Technology Transfer and Society, 7 (2009), 172–200.
Camprubí, Lino. “Los estándares como instrumentos políticos: ciencia y Estado franquista a finales de los años cincuenta”. Empiria, no. 18 (2009): 85–114.
“One Grain, One Nation: Rice Genetics and the Corporate State in Early Francoist Spain (1939–1952),” Historical Studies in the Natural Sciences 40, no. 4 (2010): 499–531.
Gómez, Amparo; Canales, Antonio F. eds. Ciencia y fascismos. La ciencia española de posguerra. Barcelona: Laertes, 2009.
Herran, Néstor; Roqué, Xavier, eds. La física en la dictadura. Físicos, cultura y poder en España, 1939–1975. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, en premsa.
Malet, Antoni. “Las primeras décadas del CSIC: Investigación y ciencia para el franquismo”. En: Romero de Pablos, Ana; Santesmases, María Jesús, eds. Cien años de política científica en España (Bilbao: Fundación BBVA, 2008), p. 211–256.
“José María Albareda (1902–1966) and the formation of the Spanish Consejo Superior de Investigaciones Científicas,” Annals of Science 66 (2009): 307–332.
Nieto-Galan, Agustí. “From papers to newspapers: Miguel Masriera (1901-1981) and the role of science popularisation under Franco regime”. Science in Context (in press).
Presas, Albert. “Science on the Periphery. The Spanish Reception of Nuclear Energy: an Attempt at Modernity?,” Minerva 43 (2005): 197–218.
“Technological transfer as a political weapon: technological relations between Germany and Spain from 1918 to the early 1950s,” Journal of Modern European History 6 (2008): 218–236.
Roca-Rosell, Antoni. “Professionalism and Technocracy: Esteve Terradas and Science Policy in the Early Years of the Franco Regime,” Minerva 43 (2005): 147–62.
Santesmases, María Jesús. “Severo Ochoa and the biomedical sciences in Spain under Franco, 1959–1975,” Isis 91 (2000): 706–734.
“Peace propaganda and biomedical experimentation: Influential uses of radioisotopes in endocrinology and molecular genetics in Spain (1947–1971),” Journal of the History of Biology 39 (2006): 765–794.
“Viajes y memoria: las ciencias en España antes y después de la guerra civil». Asclepio 49 (2007), 213–230.

Share

PEDRES i OSSOS – Miquel Carandell – Dijous 29 de novembre a l’IEC

PEDRES I OSSOS. “La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”. 30/10/2012-14/03/2013. IEC. Coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Pompeu Fabra) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals.

Segon col·loqui: Miquel Carandell (CEHIC-UAB): “Una dimensió diferent: la controvèrsia pública de l’Home d’Orce”. 29/11/2012, IEC, 19:00.

“Una dimensió diferent: la controvèrsia pública de l’Home d’Orce”

El 12 de maig de 1984 esclatà la controvèrsia de l’Home d’Orce. Aquell dia, el diari El País anuncià en portada “serios indicios” que aquest homínid, descobert feia un any per científics de l’Institut de Paleontologia de Sabadell, era un “simple” ase jove. Un intens debat s’inicià, i els mitjans de comunicació, amb alts i baixos, seguiren activament la polèmica.

En aquest col·loqui no pretenc dilucidar si el famós fragment d’Orce era un homínid o no, ni tampoc identificar víctimes ni culpables. Més aviat, vull esventrar la controvèrsia per mostrar com els mitjans esdevingueren el lloc on, tant científics com no científics, van debatre sobre el fragment de crani trobat a Orce, un petit poble de la província de Granada. En aquest sentit, intentaré donar un pas més enllà per analitzar com els diaris van ser espais on no només aparegueren notícies i divulgació científica sinó que intervingueren activament en la formació i circulació de coneixement científic.

Miquel Carandell és doctorand en història de la ciència del Centre d’Estudis d’Història de la Ciència (CEHIC-UAB). Llicenciat en Biologia, la seva recerca actual està centrada en les relacions entre els mitjans de comunicació i la ciència, concretament la paleoantropologia i l’arqueologia. A més, treballa a UABDivulga, la revista de divulgació de la UAB i realitza Sortides Culturals sobre Història de la Ciència a Barcelona.

Més informació i programa complet del cicle.

Share

Cicle de cinema: Observant l’Univers. IHMC – València

L’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (centre mixt del CSIC i la Universitat de València), amb seu al Palau de Cerveró, i l’Aula de Cinema de la UVEG presenten el cicle cinematogràfic Observant l’Universo.

Les projeccions seran en versió original amb subtítols en castellà. Cada sessió comptarà amb una presentació prèvia a càrrec de l’Aula de Cinema de la Universitat i un col·loqui posterior en què podrà participar el públic assistent.

Sessions:

– Dijous, 22 de novembre. Cartesius (Roberto Rossellini, Itàlia, 1974).

– Dijous, 29 de novembre. Einstein y Eddington (Philip Martin, Regne Unit, 2008).

– Dijous, 13 de desembre. La luna en directo (The Dish, Rob Sitch, Austràlia, 2000), i el curtmetratge Viaje a la luna (Le voyage dans la lune, Georges Méliès, França, 1902).

Hora: 18h.

Lloc: Sala de conferències de l’IHMC López Piñero (Palau de Cerveró).

Organitza: Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero i Aula de Cinema de la Univesitat de València.

Per a més informació sobre cicle: http://www.ihmc.uv-csic.es/

Share

Cinema i Història – Museu d’Història de Catalunya

El Museu d’Història de Catalunya organitza el seminari: El cinema i la
història de Catalunya
Relacions de conveniència o la conveniència d?unes relacions. Els
encontres entre el cinema, la televisió i la història

Dies: 20, 21,22 i 23 de novembre de 2012
Organització: Museu d?Història de Catalunya
Col.labora: Filmoteca de Catalunya
Coordinació i gestió: Drac Màgic

Inscripció gratuïta a: mhc.serveiseducatius@gencat.cat. Places limitades.
Setmana de la història i el cinema, programa

El seminari que es durà a terme al Museu d’Història de Catalunya te
l?objectiu d?actualitzar el debat sobre les estratègies que
s?articulen en l?actual panorama audiovisual en relació a la
representació del passat.

Hi seran presents diferents professionals del camp de l?audiovisual,
de la crítica i de la historiografia cinematogràfica que, des de la
seva experiència en aquests àmbits, aportaran els elements necessaris
per posar al dia un debat tant imprescindible com urgent en benefici
de la creació audiovisual i de la pròpia historiografia.

El seminari constarà d?una conferència inaugural a càrrec de Vincent
Guigueno centrada en les relacions entre el cinema i la història. Es
duran a terme dues taules rodones que es centraran, respectivament, en
la ficció històrica i les narratives del cinema i en el cinema
documental i el film d?assaig. Per finalitzar, es proposa una
conferència de cloenda a càrrec de Kevin Brownlow, centrada en les
seves experiències com a historiador del cinema i com a realitzador.

La Filmoteca de Catalunya, al seu torn, proposa incorporar al seminari
una selecció d?un conjunt de films programats durant els mateixos dies
dins el cicle Contar històries, conèixer la Història.

PROGRAMA

Dimarts, 20 de novembre
18:30h: Conferència inaugural, a càrrec de: Vincent Guigueno.

Dimecres, 21 de novembre
18:30h: Taula rodona: Ficció històrica i narratives del cinema.
Coordinació a càrrec de: José Enrique Monterde.
Amb la participació de: Isona Passola, Elisa Garrido i Manuel Huerga.

Dijous, 22 de novembre
18:30h: Taula rodona: El cinema documental i el film d?assaig.
Coordinació a càrrec de: Casimiro Torreiro.
Amb la participació de: Dolors Genovès, Carla Subirana i Cecilia Bartolomé.

Divendres, 23 de novembre
18:30: Conferència de clausura, a càrrec de: Kevin Brownlow.

Setmana de la història i el cinema, programa.

Anar a cicle Contar històries, conèixer la història a la Filmoteca.

Anar a l’oferta escolar de la Setmana del cinema i la història.

Share

La imatge del metge a la literatura – Girona

Centre Cultural La Mercè
Ajuntament de Girona
Escola Municipal d’Humanitats, aula de lletres

TALLER DE LECTURA

LA IMATGE DEL METGE A LA LITERATURA CONTEMPORÀNIA

Taller de 5 sessions, els dimarts de 18 a 20 h.

Professora: Margarida Casacuberta, professora del Departament de
Filologia i Comunicació de la UdG

La finalitat d’aquest curs és llegir i analitzar La imatge del metge a
la literatura contemporània a partir de la lectura de les següents
obres, prèviament contextualitzades en dues sessions introductòries a
la vasta tradició literària i filosòfica centrada en el personatge del
metge:

Franz Kafka, Un metge rural (1919) [Quaderns Crema, 1996] Arthur Schnitzler, (1920) [Història somiada, Quaderns Crema, 1998] Salvador Espriu, El Doctor Rip (1930) [Edicions 62, 1992] Albert Camus, La peste (1947) [La pesta, Labutxaca, 2009] John Berger, A fortunate man (1967) [Un hombre afortunado, Alfaguara, 2008]

Els dimarts del 6 de novembre a l’11 de desembre de 18 a 19.30 h.

Inscripció a: http://www.girona.cat/ccm/cat/agenda_fitxa.php?idReg=2630

Share