TAULA-RODONA FINAL:
“Cloenda del programa de la SCHCT sobre Geografies del coneixement” 17/06/2014, IEC.
Coordinador: Josep Maria Camarasa (IEC)
Organitzat per: SCHCT.
Arxiu de l'autor: xehc
“La informació geogràfica en la guerra civil espanyola. El cas dels cartògrafs italians”
“Geografies audiovisuals”
CICLE: “Geografies audiovisuals”
La pel·lícula, com a vehicle d’expressió artística, ofereix un mitjà insubstituïble en la seva capacitat disposar visualment narratives a l’espai. Per això, la pantalla pot ser un mitjà idoni per a explorar de la narrativa ‘espacial’ en història de la ciència amb propostes que traspassen l’àmbit acadèmic i el poden enriquir. El cicle visual de Geografies del Coneixement ofereix una mostra de projectes des de l’àmbit de l’art, el documental i el cinema que se serveixen de la mirada audiovisual per posar de manifest com els llocs, els espais, els territoris condicionen les tensions que emergeixen en la configuració de relacions entre poder i coneixement.
En primer lloc, proposem el projecte, Posición aparente, de l’artista Paloma Polo en el qual enregistra, amb una pel·lícula de 16 mm, la intervenció que duu a terme a l’illa Príncipe, al Golf de Guinea, per reconstruir el trasllat de l’expedició astronòmica d’Eddington de 1919 fins al lloc d’avistament d’un eclipse solar total, del qual no es conserva material visual. La pel·lícula no només s’utilitza per a documentar la intervenció artística sino que constitueix un testimoni de l’absència documental i una reflexió sobre la relativitat del relat en el context de l’imperialisme europeu de segle XIX i XX. En segon lloc, presentem el documental de Sandra Rozental i Jesse Lerner, La piedra ausente, que relata els fets que van tenir lloc a Mèxic el 1964 amb el trasllat de la pedra tallada més gran d’Amèrica des del poble de San Miguel Coatlinchan, al Municipi de Texcoco, fins al Museu Nacional de Antropologia en la Ciutat de Mèxic. En aquest cas, el documental es basa en la recerca doctoral que Sandra Rozental havia realitzat prèviament. Finalment, analitzem la pel·lícula, Das Experiment, d’Oliver Hirschbiegel, per a identificar com per mitjà dels elements espacials el film contribueix a oferir una determinada narrativa del laboratori a la pantalla, en aquest cas a través de la dramatizació del Stanford Prison Experiment de 1971, que explora l’ètica de l’espai experimental.
3 sessions:
Paloma Polo (artista): Projecte artístic (triple format: pel·lícula, fotografia i textos): “Posición aparente”. (Data a determinar).
http://www.museoreinasofia.es/exposiciones/paloma-polo-posicion-aparente
S’exhibí dins del Programa Fisuras del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (26 de gener – 23 d’abril, 2012)
Posición aparente forma de part d’un projecte de recerca al voltant les expedicions científiques astronòmiques del segle XIX i principis del XX. En aquest cas, se centra, concretament, en l’expedició de 1919 dirigida per l’astrofísic britànic Arthur Stanley Eddington a l’illa de Príncep, excolònia portuguesa situada al golf de Guinea, per intentar demostrar la teoria de la relativitat d’Einstein en ocasió d’un eclipsi solar total. Ens parla així d’un aspecte ben conegut de la ciència contemporània, presentat habitualment com un punt d’inflexió en el desenvolupament de la física moderna. No obstant, ens parla d’aquest esdeveniment des d’una perspectiva social, política i cultural poc coneguda i en certa manera eclipsada per altres narratives científiques. L’artista realitzà una pel·lícula de 16mm que enfasitza el rudimentari sistema de càrrega empleat en aquesta expedició i el paper jugat en aquest procés per descendents dels esclaus que treballaren en les antigues explotacions de cacao de l’illa, i obliga així a l’espectador a reconstruir i relativitzar els fets narrats. Segons l’artista, la posició, tant física com ideològica, condiciona la mirada i la comprensió de les coses. Amb aquest projecte Polo també s’endinsa en la relació entre poder i coneixement.
Carlos Tabernero i Fernando Vidal (CEHIC-UAB) Cinefòrum: “Das Experiment” de Oliver Hirschbiegel, 27/02/ 2013, IEC.
Degut a la durada (120 minuts), la sessió començarà a les 18:00 hrs.
El cine és un dels espais de la cultura contemporània que més ha abordat i problematitzat la relació entre les ciències i mecanismes de construcció i gestió socio-cultural. La pel·lícula Das experiment (L’experiment; Oliver Hirschbiegel, 2001), a través de la dramatització del Stanford Prison Experiment de 1971, explora l’ètica de l’espai experimental. A partir d’aquesta pel·lícula, en aquesta sessió es pretén problematitzar des de diversos punts de vista (història de la ciència, estudis culturals, sociologia, estudis de cine) un dels escenaris clau del que podem anomenar les ‘Geografíes del Coneixement’.
Sandra Rozental. Documental amb presentació: “La Piedra Ausente”. 11/04/2014, IEC.
Aquest documental segueix la trajectòria d’una icona de pedra a través de la història i el paisatge mexicà: un enorme monolit que configurava un lloc de creences populars locals, però també de passatemps, fou traslladada a la capital de Mèxic i convertida en un monument emblemàtic del Museu Nacional d’Antropología (lloc fonamental en la construcció de la identitat nacional mexicana). Des de llavors està situat a l’entrada del Museu donant la benvinguda als visitants. Es decidi que representava una deïtat prehispànica de la pluja, encara que no està clar que sigui així. Als anys 60 i 70 s’encarrgaren reproduccions i els enginyers mexicans les posaren en llocs visibles on feien noves construccions de preses hidràuliques arreu del país. El documental planteja els conflictes i reptes culturals, socials, polítics i tècnics que suscità l’expropiació i el trasllat de la pedra i reconstrueix el procés d’imposició, confrontació, resistència i eventual assimilació d’un poble que va lluitar per defensar-la fins que va intervenir l’exèrcit.
Coordinadors: Laura Valls (CSIC), Carlos Tabernero (CEHIC-UAB), Fernando Vidal (CEHIC-UAB) i Ignacio Suay (IHMC).
Organitzat per: SCHCT.
Itineraris d’història de la ciència: construir i reconstruir geografies urbanes del coneixement científic a través d’itineraris guiats per Barcelona.
Itineraris d’història de la ciència:
Miquel Carandell (CEHIC-UAB) “Ciència i la Tecnologia a l’Exposició Universal de 1888” i “Històries de Ciència a Gràcia”.
Laura Valls (CSIC) “Sanitat al Raval: una història de més de 500 anys” i “Històries Naturals a Ciutat Vella, Barcelona”.
Coordinadors: Miquel Carandell (CEHIC-UAB), Laura Valls (CSIC).
Organitzat per: SCHCT.
Itineraris d’història de la ciència: construir i reconstruir geografies urbanes del coneixement científic a través d’itineraris guiats per Barcelona.
Coordinat per Miquel Carandell (CEHIC-UAB) i Laura Valls (CSIC), membres de la comissió de col·loquis de la SCHCT i historiadors de la ciència.
Barcelona compta amb nombrosos espais que han estat cabdals per al desenvolupament de la ciència a la ciutat i al país. El recorregut a través d’alguns d’aquests espais permetrà conèixer com ha anat canviant l’activitat científica al llarg de cinc segles, fent una atenció especial a la relació que ha mantingut aquesta amb la societat del seu temps.
Els itineraris que proposem, que recorren espais del Raval, Ciutat Vella o Gràcia, pretenen fer una mirada científica, segurament poc coneguda per a molts ciutadans, apropant-los així a la cultura científica i també a la història de la ciutat. Barcelona ofereix cares diverses a través dels múltiples itineraris urbans que segueixen uns o altres aspectes del patrimoni de la ciutat. La idea de fer una d’història de la ciència “urbana”, doncs, va sorgir de les possibilitats que ofereix el patrimoni per parlar de història de la ciència: conèixer com ha estat l’activitat científica en èpoques passades pot servir per entendre on som ara i cap a on anem.
D’aquesta manera, per una banda, apropem la història de la ciència al ciutadà de Barcelona, i, per l’altre, pretenem que el historiador de la ciència prengui consciència dels espais de la ciutat en que s’ha realitzat, divulgat, ensenyat o venut ciència. En definitiva, historiador podrà conèixer la dimensió espacial de la ciutat en la creació de coneixement científic.
Itinerari 1: Sanitat al Raval: una història de més de 500 anys
Realitzat per Laura Valls
El Raval barcelonès ha estat, des de gairebé el inici de la història d’aquesta ciutat, un espai destinat a acollir institucions caritatives i sanitàries. Això ha anat donant caràcter al barri fins ben entrat el segle XX, quan els nous corrents higienistes van postular la convinença de traslladar els serveis sanitaris i caritatius a les zones exteriors de la ciutat. Es visitarien espais com l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital de Sant Llàtzer o dels Masells o el Dispensari anti-tuberculòs dissenyat per Josep Maria Sert.
Itinerari 2: Històries Naturals a Ciutat Vella Barcelona
Realitzat per Laura Valls
La història natural va viure a Barcelona un gran auge durant el darrer quart de segle XIX. Va començar a diferenciar-se en disciplines –com la botànica, la zoologia, la geologia- i va passar de ser practicada per aficionats a una activitat més o menys professionalitzada. Paral·lelament, en l’esfera pública, es van presenciar en aquesta època algunes controvèrsies científiques que il·lustren les tensions existents entre Creació i Evolució i les diferents concepcions de la natura que hi havia aleshores a la ciutat. “Històries naturals a Ciutat Vella” s’endinsarà en un temps passat de la ciutat per narrar diverses històries d’objectes, de naturalistes i d’espais urbans: entre d’altres, visitarem un museu on s’exhibia un tros d’animal d’abans del Diluvi Universal, estudiarem història natural amb llibres prohibits i entrarem a una botiga d’animals morts que semblaven gairebé vius.
Itinerari 3: Ciència i la Tecnologia a l’Exposició Universal de 1888
Realitzat per Miquel Carandell
En un moment de transformacions tecnològiques, Barcelona va acollir la primera Exposició Universal de l’estat amb èxit desigual però amb una gran transcendència per la ciutat. En aquest itinerari veurem quins personatges hi van intervenir, què si va construir i com es presentava la ciència en aquest certamen. Veure’m els espais que van acollir la Exposició, què en queda i què va ser enderrocat durant els més de cent anys que han passat des de aquest esdeveniment.
Itinerari 4: Històries de Ciència a Gràcia
Realitzat per Miquel Carandell
Amb aquest itinerari coneixerem espais d’una ciència encara més allunyada dels suposats centres, la ciència d’un barri, o d’una vila, Gràcia, que ha anat canviant de la mateixa manera que ha canviat l’espai. Veure’m un campanar laic, una casa des d’on es van fer importants observacions astronòmiques i el consultori del metge que va escriure la primera llei d’avortament de l’Estat espanyol.
“Ciencias e ideologías en los parques naturales españoles.”
CICLE: “Ciencias e ideologías en los parques naturales españoles.”
3 sessions:
Santos Casado (Universidad Autónoma de Madrid) “Ciencia y sentimiento de la naturaleza en los orígenes de la conservación.” 16/01/2014, 19:00h, IEC.
Lino Camprubí (CEHIC-UAB), Sarah R. Hamilton (University of Michigan) “Migraciones y endemismos: ideas e instituciones en el Parque Nacional de Doñana.” 30/01/2014, 19:00h, IEC.
Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB) “La protecció de la natura a Catalunya a la transició i primers anys de democràcia.” 13/02/2014, 19:00h, IEC.
Coordinadors: Lino Camprubí (CEHIC-UAB), Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB)
Organitzat per: SCHCT.
La historia de la protección de espacios naturales es relativamente reciente. Comenzó a finales del siglo XIX ligada tanto a las nuevas ciencias como a las nuevas relaciones entre los Estados y sus territorios. En Estados Unidos, el mito de la nueva arcadia fundía tecnología y paraíso natural como partes necesarias y compatibles de la conquista del Oeste, lo que llevó a la creación de las primeras reservas naturales, en ocasiones identificadas con reservas de población indígena. En Europa, donde había menos espacios “vírgenes” que en EEUU, a medida que la nobleza perdía peso frente a la industrialización y la urbanización, los bosques reservados para la caza fueron cediendo terreno ante nuevas necesidades alimentarias y energéticas y se confinó a las colonias el papel de espacios “salvajes”. Pronto comenzaron a surgir voces de alarma que urgían a la recuperación y conservación de espacios naturales, si bien lo hacían a menudo desde distintos puntos de vista no siempre compatibles entre sí.
Entre estos puntos de vista, los de los científicos, también plurales, han sido uno de los principales focos de atención de la historiografía existente. Se han estudiado las motivaciones que en diferentes épocas y países llevaron a diferentes expertos a proponer y defender reservas de territorio con fines conservacionistas o ecologistas (un ejemplo ya clásico podría ser el estudio sobre Alemania de David Blackbourn, The Conquest of Nature, 2007). La literatura para el caso español, aunque muy escasa, también ha enfatizado el papel de los científicos. Sin embargo, dista mucho de existir una perspectiva que intente abarcar los casi 100 años de historia que tienen los Parques Nacionales y Naturales en España. Tampoco existen análisis de los parques como espacios de producción, difusión y contestación de conocimiento científico (aunque estudios como el de Robert E. Kohler, Landscapes and Labscapes apunten resultados prometedores).
El presente mini-ciclo consta de tres ponencias ordenadas cronológicamente:
1. Santos Casado (Universidad Autónoma de Madrid), “Ciencia y sentimiento de la naturaleza en los orígenes de la conservación.”
2. Lino Camprubí (Universitat Autònoma de Barcelona), Sarah R. Hamilton (University of Michigan) “Migraciones y endemismos: ideas e instituciones en el Parque Nacional de Doñana.”
3. Judit Gil Farrero (Universitat Autònoma de Barcelona), “La protecció de la natura a Catalunya a la transició i primers anys de democràcia.”
De este modo, el ciclo cubre tres períodos clave en la conservación natural española: desde la primera legislación en 1916 hasta la Guerra Civil, los años 50 y 60, y la transición democrática. Lo hace desde tres perspectivas diferentes pero que tienen en común el interés por la agencia de los científicos en la puesta en marcha de iniciativas conservacionistas en tanto desarrollada en torno a los propios espacios protegidos. El hecho de subrayar el espacio geográfico de los parques y la relación de los científicos con él nos permitirá calibrar asuntos que de lo contrario pasarían desapercibidos. En concreto, trataremos de responder o al menos incitar las siguientes preguntas:
A. ¿cómo se conceptualizaba el espacio desde diferentes disciplinas, tales como ingeniería agronómica y de montes, geología, ornitología, botánica, geoquímica y edafología, ecología? ¿cómo afectaban los “estudios de campo” o, más en general, la vinculación de los científicos al espacio natural a la estructura de las diferentes ciencias y en contraposición a las “ciencias de laboratorio” o “de papel y lápiz”?
B. ¿qué relaciones se construían entre esos espacios y el resto del territorio español? ¿y con espacios análogos de otros países?
C. ¿cómo se comportaban los científicos dentro y fuera de ese espacio? ¿cómo lo hacía el público en general? ¿qué papel han jugado los científicos en la construcción de ideas tales como “naturaleza” y “nación”?
ACTES FORA DEL CICLE GEOGRAFIES DEL CONEIXEMENT (2013-2014)
COL·LOQUI MAGISTRAL:
Lorraine Daston (Max Planck Institute for the History of Science) “Nature’s Revenge: Responsibility, Reasonableness and Risk in Historical Perspective”, 19/09/2013, IEC.
Coordinador: Agustí Nieto-Galán (CEHIC-UAB).
Organitzat per: CEHIC-SCHCT.
COL·LOQUI MAGISTRAL:
Arne Schirrmacher (Max Planck Institute for the History of Science) “Happy Birthday Bohr atom!” 24/10/2013, IEC.
Coordinador: Agustí Nieto-Galán (CEHIC-UAB).
Organitzat per: CEHIC-SCHCT.
Més informació.
“Primer Congrés Vernià” 4, 5, 6/09/2013, IEC.
Coordinador: Pasqual Bernat (CEHIC-UAB).
Organitzat per: Societat Catalana Verne-SCHCT.
“International Workshop: Science as Cultural Hegemony: Ideology, politics and history of science”
22, 23 i 24/01/2014, IEC.
Coordinador: Agustí Nieto-Galan (CEHIC-UAB), Matteo Realdi (CEHIC-UAB) i Massimiliano Badino (CEHIC-UAB).
Organitzat per: CEHIC-SCHCT.
Reunió fundacional de le “Reseau du Investigatión International Descartes et la Science” Març 2014, Campus de la Universitat de les Illes Balears a Palma de Mallorca.
Coordinador: Francesc Bujosa (UIB), Joan Lluís Llinàs (UIB).
Organitzat per: Grup d’Investigació d’Història de la Salut de la UIB, Grup de Recerca en Filosofia Medieval i Moderna de la UIB i La Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica.
ALTRES ACTIVITATS DE LA SCHCT PEL CURS 2013-2014
V JORNADA D’HISTÒRIA DE L’ASTRONOMIA I DE LA METEOROLOGIA,
5 d’octubre de 2013 Temple Romà (Vic)
Coordinador: Pasqual Bernat (CEHIC-UAB).
Organitzat per: SCHCT, PEO, AAO
1ST EUROPEAN AUTUMN SCHOOL ON HISTORY OF SCIENCE AND EDUCATION “SOURCES AND RESOURCES FOR EDUCATIONAL PURPOSES IN THE ERA OF INTERNET”
14-16 November 2013 Barcelona,
Coordinador: Pere Grapí (CEHIC-UAB) i M. Rosa Massa (UPC).
Organitzat per: SCHCT.
ACTES DINS DEL CICLE DE GEOGRAFIES
CONFERÈNCIA MAGISTRAL:
Reviel Netz (Stanford University) “Towards a Cultural Geography of the Ancient World” 9/10/ 2013. Sala de Graus, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona.
Organitzat per: SCHCT i Grup de recerca Graecia Capta – Departament de Filologia Grega (UB).
Coordinador: Francesca Mestre i Cristian Tolsa (UB), Jaume Sastre (CEHIC-UB).
SIMPOSI:
“Les geografies del coneixement a debat” 09/01/2014, Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, València.
Coordinadors: Ximo Guillem-Llobat i Josep Lluís Barona (IHMC)
Organitza: SCHCT
CICLE: “Ciencias e ideologías en los parques naturales españoles.”
3 sessions:
Santos Casado (Universidad Autónoma de Madrid) “Ciencia y sentimiento de la naturaleza en los orígenes de la conservación.” 16/01/2014, IEC.
Lino Camprubí (CEHIC-UAB), Sarah R. Hamilton (University of Michigan) “Migraciones y endemismos: ideas e instituciones en el Parque Nacional de Doñana.” 30/01/2014, IEC.
Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB) “La protecció de la natura a Catalunya a la transició i primers anys de democràcia.” 13/02/2014, IEC.
Coordinadors: Lino Camprubí (CEHIC-UAB), Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB)
Organitzat per: SCHCT.
CICLE: “Itineraris d’història de la ciència a Barcelona”
4 sessions:
Miquel Carandell (CEHIC-UAB) “Ciència i la Tecnologia a l’Exposició Universal de 1888” i “Històries de Ciència a Gràcia”.
Laura Valls (CSIC) “Sanitat al Raval: una història de més de 500 anys” i “Històries Naturals a Ciutat Vella, Barcelona”.
Coordinadors: Miquel Carandell (CEHIC-UAB), Laura Valls (CSIC).
Organitzat per: SCHCT.
CICLE: “Recuperant Plaers i Obstacles d’escriure Història de la Ciència”
3 sessions:
Reviel Netz (Stanford University) i Jaume Sastre (CEHIC- UB), “Space, History and Materialism for the 21st Century”: Presentació del llibre Alambre de púas: una ecología de la modernidad 7/10/2013, Seminari de Filosofia, Facultat de Filosofia, Universitat de Barcelona.
Margarita Díaz-Andreu (Universitat de Barcelona – ICREA) “Geografías del conocimiento arqueológico: relaciones entre los arqueólogos españoles y británicos en el siglo XX”. Presentació del llibre: Archaeological encounters. Building networks of Spanish and British archaeologists in the 20th century
25/03/2014, Institut d’Estudis Catalans.
Massimiano Bucchi (Universitá di Trento), Presentació del llibre Il pollo di Newton. La scienza in cucina. 20/05/2014, IEC.
Coordinadors: Jaume Sastre (CEHIC-UB), Clara Florensa (CEHIC-UAB), Pepe Pardo (IMF-CSIC).
Organitzat per: SCHCT, Grup de recerca Graecia Capta – Departament de Filologia Grega (UB) i la IMF-CSIC.
CICLE: “Geografies audiovisuals”
3 sessions:
Paloma Polo (artista): Projecte artístic (triple format: pel·lícula, fotografia i textos): “Posición aparente” (Data a determinar).
Carlos Tabernero i Fernando Vidal (CEHIC-UAB) Cinefòrum: “Das Experiment” 27/02/ 2014, IEC.
Sandra Rozental. Documental amb presentació: “La Piedra Ausente” 11/04/2014
Coordinadors: Carlos Tabernero (CEHIC-UAB), Fernando Vidal (CEHIC-UAB), Laura Valls (CSIC) i Ignacio Suay (IHMC).
Organitzat per: SCHCT.
COL·LOQUI:
Emilia Musumeci (Universitat de Catània) “Cesare Lombroso and Villella’s skull: from Museum of Criminal Anthropology to courtrooms” 22/11/2013, 19:00h. IEC.
Coordinador: Alfons Zarzoso (CEHIC-UAB, Museu d’Història de la Medicina de Catalunya).
Organitzat per: SCHCT.
COL·LOQUI:
Carme Montaner i Luís Urteaga (UB), “La informació geogràfica en la guerra civil espanyola. El cas dels cartògrafs italians” 20/03/2014, IEC.
Coordinador: Joaquim Berenguer (CEHIC-UAB).
Organitzat per: SCHCT.
TAULA-RODONA FINAL:
“Cloenda del programa de la SCHCT sobre Geografies del coneixement” 17/06/2014, IEC.
Coordinador: Josep Maria Camarasa (IEC)
Organitzat per: SCHCT.
Els divendres de la Milà: històries urbanes, ciència i altres mirades de Barcelona
4 sessions:
Carmen Rodríguez. “La mirada arquitectònica segons els mitjans de comunicació” 4/10/2013, Sala docent de IMF.
Antoni Martí. “La mirada des del periodisme, o els cafès com a espais vitals” 20/12/2013, Sala docent de IMF.
José Luis Oyón, “La mirada einsteiniana o la necessària combinació de l’espai i del temps” 28/02/2014, Sala docent de IMF.
Antonio Pizza, “Ciutats filmades vs GATCPAC vs Le Corbusier vs ciutats comparades” 23/05/2014, Sala docent de IMF.
Coordinadors: José Pardo (IMF-CSIC), Alfons Zarzoso (CEHIC-UAB i Museu d’Història de la Medicina).
Organitzat per: la SCHCT, la IMF-CSIC, el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) i el GRC “Francesc Salvà”.
L’objectiu principal d’aquest cicle és establir un diàleg amb un expert. L’organització d’aquest cicle es fonamenta en la idea que el coneixement històric de les ciutats acostuma a ser parcial pel fet de mirar només alguna de les múltiples cares de la realitat. Les imatges produïdes per la mirada des de la ciència enriqueixen el nostre coneixement i demostren la complexitat dels múltiples fenòmens que conformen la cultura urbana contemporània. En el cicle es proposa dialogar sobre aquestes imatges a partir de les mirades creuades proporcionades per l’arquitectura, la literatura, la geografia o el cinema. No es tracta de superposar aspectes parcials, sinó de treballar les fronteres de les disciplines per tal d’arribar a produir noves formes de coneixement, sovint allunyades de les rigideses estructurals acadèmiques.
“Neuroscience and Law Today and Rediscovering Cesare Lombroso”
Emilia Musumeci (Universitat de Catània) “Neuroscience and Law Today and Rediscovering Cesare Lombroso” 21/11/2013, 19:00h. IEC.
La neurociencia ha llegado con pompa a los tribunales de la justicia en los últimos tiempos. La legitimación científica en la que se ha cimentado este aterrizaje tiene ataduras, deterministas, con los planteamientos hechos por Lombroso sobre el hombre que delinque y el carácter natural del delito. Lombroso es bastante conocido en la historia de la ciencia y de la medicina a partir de sus ideas sobre la determinación biológica del criminal a finales del siglo XIX y principios del siglo XX. La charla podría tomar como punto de partida una geografía de conocimiento médico concreta: el museo de antropología criminal creado por Lombroso en Turín en 1876, cerrado y reabierto con gran polémica en los medios públicos en 2009. Las ideas y los modelos anatómicos de Lombroso viajan por el continente europeo y cruzan el Atlántico, tienen una recepción muy diversa según los países y según las lecturas “científicas”, “literarias, y” populares “.
Coordinador: Alfons Zarzoso (CEHIC-UAB, Museo de Historia de la Medicina de Cataluña).
Organizado por: SCHCT.
“Les geografies del coneixement a debat”
SIMPOSI:
“Les geografies del coneixement a debat” 09/01/2014, Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, València.
S’hi inclouran dues activitats:
1) A les 12h es presentaran dos dels principals macroprojectes actuals lligats a les geografies del coneixement i aquestes presentacions serviran de punt de partida per debatre les oportunitats i dificultats d’aquesta aproximació historiogràfica. Antonio Garcia Belmar (Universitat d’Alacant) presentarà el projecte “Sites of Chemistry” i Agustí Nieto-Galan (Universitat Autònoma de Barcelona) presentarà el projecte “Barcelona (1888-1929): An urban history of science and modernity”.
2) A les 17h Simon Naylor (University of Glasgow) impartirà la conferència “Regional
geographies of scientific knowledge: A case-study from nineteenth-century
England”. Aquesta conferència serà gravada i podrà consultar-se als webs d’Arban i de l’IHMC-López Piñero en un parell de setmanes.
Ambdues activitats tindran lloc a l’IHMC-López Piñero (Plaça Cisneros 4, 46003 València)
Coordinadors: Ximo Guillem-Llobat i Josep Lluís Barona (IHMC)
Organitza: SCHCT