Comença el cicle Límits de la Ciència, amb la intervenció d’Annette Mülberger (CEHIC-UAB).
LÍMITS DE LA CIÈNCIA. “El debat sobre els límits de la ciència i l’estudi de fenòmens paranormals”. 26/03/2013-24/04/2013. Coordinat per Annette Mülberger (CEHIC-UAB). En col·laboració amb el CEHIC-UAB.
Annette Mülberger (CEHIC-UAB). “La història de l’estudi dels fenòmens paranormals: espiritisme i investigación psíquica”. 03/04/2013, 19:30.
Per a més informació i el programa complet del cicle, veure ací.
Des de la Comissió de Col·loquis hem començat a planificar el programa del proper curs 2013-2014. El programa de col·loquis del curs que ve s’articularà al voltant d’un tema central suggeridor, “Les geografies del coneixement”, que obre un ample espectre d’interessos i treballs a casa nostra, alhora que té una clara vocació internacional. El format serà el d’un cicle temàtic que englobi la majoria d’activitats sota el mateix argument. Aquest format no exclou la possibilitat d’incloure en el programa “minicicles” o altres propostes d’activitats complementàries fora de la temàtica del cicle general.
Cicle temàtic: Geografies del coneixement
Ara fa 10 anys, David Livingstone iniciava el seu famós Putting Science in its Place amb una bateria de preguntes que havien de consolidar una nova perspectiva en l’estudi de la ciència. L’activitat científica s’ha desenvolupat, i es desenvolupa, a llocs ben diversos, però “Importa on? Pot la localització de la tasca científica tenir alguna influència en el desenvolupament de la ciència? I encara més important, pot afectar-ne el contingut?” Per a Livingstone, la resposta a aquestes qüestions era, i és, afirmativa i així ho argumentava al seu llibre.
Evidentment, Livingstone no va ser el primer a plantejar-se aquestes qüestions i així, per exemple, ja les trobem formulades d’una manera més o menys explicita en els treballs de Hannaway, Shapin i altres autors que, a partir de la dècada del 1980, van contribuir a la història dels laboratoris. Però, tal com ens recordava Charles Withers després de la seua participació a la darrera Trobada de la SCHCT, en aquests últims 10 anys la Geografia del Coneixement Científic s s’ha consolidat com un camp d’estudi ric i dinàmic que compta ja amb un bon grapat de publicacions i grups de recerca arreu.
També en el context català comencen a quallar les iniciatives dels nostres precursors en l’estudi de les geografies de la ciència. D’aquesta manera, es consolida com un camp d’especial interès tant per cohesionar la nostra comunitat local com per adquirir visibilitat internacional. És per això que us fem aquesta crida a contribuir amb propostes de minicicles o de conferències a aquell que serà el cicle central dels col·loquis de la SCHCT per al curs 2013-2014.
La idea és plantejar un cicle que connecti ciència i espais en un sentit molt ampli; no necessàriament haurem de limitar-nos al programa de recerca de Livingstone, Withers, etc. El tema es pot aplicar a espais de la salut, d’educació, d’investigació, d’exposicions i pot adreçar preguntes diverses pensant en diferents aspectes: com els espais físics condicionen la producció de coneixement científic (laboratoris, teatres anatòmics, museus, etc.); ciència a la ciutat; com canvia el coneixement científic en la seua circulació i apropiació; estils nacionals de ciència, com la regió o la nació es construeixen a través de la ciència; com repensar les fronteres polítiques, nacionals… com a eina de delimitació dels estudis històrics , etc.).
Quart col·loqui del Cicle Atmosferes Tòxiques, amb la intervenció de Thomas Le Roux (Maison Française d’Oxford-CNRS)
Conferències celebrades a València i Barcelona, i retransmeses simultàniament a les dues ciutats a través de les instal·lacions de l’IHMC ‘López Piñero’ i l’Institut d’Estudis Catalans.
ATMOSFERES TÒXIQUES. “Les atmosferes tòxiques de la societat industrial”. 04/12/2012-16/04/2013. Coordinat per Ximo Guillem & José R. Bertomeu (Institut d’Història de la Ciència i la Medicina ‘López Piñero).
Thomas Le Roux (Maison Française d’Oxford-CNRS). “Industrial pollution and risk: the great French shift, 1750-1850”. 21/03/2013, 17:00.
Per a més informació i el programa complet del cicle, veure ací.
Quart i últim col·loqui del Cicle Objectes Perduts, amb la intervenció de Josep Perelló (UB)..
OBJECTES PERDUTS. “Objectes perduts: Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”. 22/01/2013-12/03/2013. Coordinat per Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i CEHIC-UAB). En col·laboració amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.
Josep Perelló (UB): “Experiències arran de la trobada entre ciència i art a Barcelona”. 12/03/2013, 19:00.
Per a més detalls i el programa complet del cicle, veure ací.
Aquesta sessió inaugura la segona part del cicle, que cerca la idea de
mostrar oportunitats laborals a la gent jove que es forma en història
de la ciència. L’experiència laboral dels ponents ha de permetre obrir
la llum a d’altres actes comunicatius (no acadèmics!?). Entre els
problemes i les solucions es planteja la conciliació entre la recerca
necessària per a explicar, la concisió de l’acte comunicatiu i el
caràcter efímer de l’acció, com ara una exposició. També es planteja
la necessitat de superar un encotillat marc acadèmic, de generar
altres fórmules de comunicació i debat, de trobar públics, d’explorar
altres formes de finançament, producció i patrocini.
PEDRES I OSSOS. “La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”. 30/10/2012-14/03/2013. IEC. Coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Pompeu Fabra) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals.
Sisè i ùltim col·loqui: José Luis Sanz (Universidad Autónoma de Madrid): “La Mitología de los Dinosaurios”. 14/03/2013, IEC, 19:00.
Més informació i programa complet del cicle.
“Les Imatges de la ciència”
Dimecres, 13 de Març, 19,30 h
La fotografia de la vida (a partir de la famosa imatge de la doble hèlix amb Watson i Crick, 1953)
Carlos Tabernero (UAB)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas
“Aquesta fotografia, presa per Antony Barrington Brown el maig de 1953, amb James Watson i Francis Crick al costat del seu model de la doble hèlix d’ADN, és una icona cultural del segle XX. Una anàlisi més detallada de la mateixa fotografia, però també de la seva producció, circulació i consum, revela aspectes insospitats d’aquesta fita clau de la història de la ciència. En aquesta conferència ens preguntem on es va fer ña fotografia?, quan, per què i per a qui?; què representava en el moment de la seva execució?; com es va convertir en una icona cultural? i què significa avui, quan la contemplem sis dècades després..
Tercer col·loqui del Cicle Atmosferes Tòxiques, amb la intervenció de Joseph Melling (Centre for Medical History, University of Exeter).
Les persones interessades en aquest seminari que no puguen assistir a l’IHMC López Piñero (València) podran seguir-lo en directe des d’aquest enllaç: www.uv.es/cream
ATMOSFERES TÒXIQUES. “Les atmosferes tòxiques de la societat industrial”. 04/12/2012-16/04/2013. Coordinat per Ximo Guillem & José R. Bertomeu (Institut d’Història de la Ciència i la Medicina ‘López Piñero).
Joseph Melling (Centre for Medical History, University of Exeter). “Dangerous Trade. Histories of Industrial Hazard across a Globalizing World”. 07/03/2013, 17:00.
Per a més informació i el programa complet del cicle, veure ací.
Comença el cicle Més enllà de Grècia, amb la intervenció de Josep Pla (UB).
MÉS ENLLÀ DE GRÈCIA. “Més enllà de Grècia: cap a una visió multicultural de les matemàtiques”. 01/03/2013-24/05/2013. Coordinat per Josep Pla (Universitat de Barcelona) i Mònica Blanco (Universitat Politècnica de Catalunya).
Josep Pla (UB). “Egipte versus Babilònia: una comparació matemática”. 01/03/2013, 19:00.
Per a més informació i el programa complet del cicle, veieu ací.
Segon col·loqui del Cicle Atmosferes Tòxiques, amb la intervenció de Nathalie Jas (Unité RiTME, INRA)
Conferències celebrades a València i Barcelona, i retransmeses simultàniament a les dues ciutats a través de les instal·lacions de l’IHMC ‘López Piñero’ i l’Institut d’Estudis Catalans.
ATMOSFERES TÒXIQUES. “Les atmosferes tòxiques de la societat industrial”. 04/12/2012-16/04/2013. Coordinat per Ximo Guillem & José R. Bertomeu (Institut d’Història de la Ciència i la Medicina ‘López Piñero).
Nathalie Jas (Unité RiTME, INRA). “Making visible what was invisible: A task for historians? Arsenic and farm workers health in France 1890 – 1960”. 28/02/2013, 17:00.
La conferència, organitzada per L’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero de València, serà retransmesa en directe des de l’Institut d’Estudis Catalans (C/Carme 47, 08001 Barcelona) amb l’oportunitat de participar activament en el torn de preguntes via internet.
El seminari abordarà l’exposició dels agricultors francesos als compostos d’arsènic usats en l’agricultura com a insecticides entre els anys 1890 i 1960. Diferents recerques històriques, dutes a terme en la dècada dels ’80 del segle passat, van permetre, per un part, confirmar els efectes nocius d’aquesta pràctica sobre la salut humana i, per una altra, analitzar de quina manera van poder romandre invisibles, socialment, aquests problemes durant dècades. Resulta crucial conèixer per què les exposicions dels pagesos a aquests pesticides sintètics, usats extensament des de la dècada dels anys ‘50, no s’han sotmès a França a un procés de control sanitari fins a temps recents. Entre els aspectes que es tractaran en la conferència destaca el paper de l’historiador i la seua labor investigadora a l’hora arreplegar i contrastar dades per a fer visible allò que, durant molt de temps, ha sigut invisible al conjunt de la societat.
Nathalie Jas és investigadora permanent a l’Institut National de la Recherche Agronomique (INRA – París). Entre les seues línies de recerca destaca l’anàlisi de la intensificació de l’agricultura i els seus efectes sobre la salut de la població. És la coordinadora del projecte de recerca “SocioAgriPest: Pesticides and Farm Workers Health: Between Visibilization and Invisibilization” (2013-2016), finançat pel Ministeri de Medi ambient de França. També és l’autora de Au carrefour de la chimie et de l’agriculture: els sciences agronomiques en France et en Allemagne 1840-1914 (Paris: Editions des arxives contemporaines, 2001). Entre els volums que ha co-editat destaquen ‘Risk and risk Society in Historical Perspective’ (History and Technology, 2007) i Toxicants, Health and Regulation since 1945 (London: Pickering & Chatto, 2013), tots dos amb Soraya Boudia. A més a més, és traductora al francès del treball de Ludwik Fleck Genesis and development of a scientific Fact – Genèse et développement d’un fait scientifique (Paris: Els Belles Lettres 2005 & Flammarion, 2008). En l’actualitat està treballant en el seu pròxim llibre: la regulació pel govern francés dels riscos sanitaris que plantejaven els pesticides usats en l’agricultura del segle XX.
Per a més informació i el programa complet del cicle, veure ací.
PEDRES I OSSOS. “La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”. 30/10/2012-14/03/2013. IEC. Coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Pompeu Fabra) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals.
Cinquè col·loqui: Carlos Tabernero (CEHIC-UAB): “Caos, orden y dinosaurios: las ciencias de Jurassic Park”. 14/02/2013, IEC, 19:00.
“Caos, orden y dinosaurios: las ciencias de Jurassic Park”
Este año se cumple el vigésimo aniversario del estreno de Jurassic Park (Steven Spielberg, 1993). A primera vista, la película, basada en el libro homónimo de Michael Crichton (1990), es un cautionary tale de ciencia ficción, una advertencia relacionada con el desarrollo de la tecnología del ADN recombinante a finales del siglo XX.
Sin embargo, un análisis fílmico detallado, acompañado de una contextualización precisa de su producción y distribución, revela aspectos muy sugestivos con respecto a mecanismos de generación y gestión de conocimiento científico-tecnológico.
A través de una oposición explícita de situaciones de ‘caos’ y ‘orden’, las historias de los personajes se entrecruzan con las de sus creadores e incluso, en tanto que la película constituye un espectáculo (y un reclamo comercial) tanto narrativo como tecnológico, con las de sus múltiples públicos.
En este proceso, las distintas áreas científico-técnicas que forman parte de la película juegan muy diferentes papeles, a veces contradictorios. Un análisis pormenorizado de estos papeles a nivel técnico, estilístico y narrativo permite identificar algunas claves explicativas esenciales en torno a las complejas relaciones entre cine, literatura, ciencia y tecnología.
Carlos Tabernero es investigador y profesor de historia de la ciencia en el Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualmente investiga principalmente sobre el cine y la televisión y su relación con procesos de generación y gestión de conocimiento científico-tecnológico, y sobre las representaciones y articulaciones de prácticas y discursos tanto en las ciencias naturales como en el ámbito médico-sanitario, particularmente en la España del siglo XX.
Més informació i programa complet del cicle.
