De 10:00 a 17:00

S’han publicat les propostes de taules temàtiques presentades:

http://15-thct.espais.iec.cat/programa/

Germán Hidalgo, Escuela de Arquitectura. Pontificia Universidad Católica de Chile

“Santiago de Chile en 1850. La ciudad como problema de representación y conocimiento: la mirada urbana de la expedición naval astronómica norteamericana de J. M. Gilliss”

Divendres, 9 de febrer de 2018. Institució Milà i Fontanals (CSIC), 12:00 hrs.

La “Jornada d’estudi de l’evolució del concepte de relació entre cos i
dolor al llarg de la historia” dels Col·loquis de la SCHCT a Mallorca
prevista per al dia 30 de novembre s’ha ajornat!

Comunicarem la nova data així que estigui disponible.

Moltes gràcies i disculpeu les molèsties!

Comissió de Col·loquis SCHCT

Cuerpos mostrados

II Workshop Proyecto GABMUSANA

El próximo miércoles 13 de diciembre de 2017, a partir de las 10 horas, en el aula seminario de la IMF-CSIC (carrer Egipcíaques, 15. 08001 Barcelona) tendrá lugar el Segundo Workshop del Proyecto GABMUSANA :

Del gabinete de maravillas al museo anatómico popular: regímenes de exhibición y cultura material de la medicina

(ver aquí el anuncio del I Workshop)

En esta ocasión, la sesión se dedicará íntegramente a la discusión de los materiales que ya están precirculando entre todos los miembros del proyecto que participarán en el volumen de próxima publicación:

Cuerpos mostrados. Regímenes de exhibición de lo humano y de los humanos desde los gabinete de curiosidades a los museos anatómicos populares (siglos XVII a XX).

• Haydée García-Bravo (CEIICH-UNAM, México)
• Maribel Morente Parra (UCM, Madrid)
• Julianna Morcelli Oliveros (CAPES Brasil / IMF-CSIC, Barcelona)
• José Pardo-Tomás (IMF-CSIC, Barcelona)
• Emma Sallent Del Colombo (UB, Barcelona)
• Mauricio Sánchez Menchero (CEIICH-UNAM, México)
• Chloe Sharpe (University of Kent)
• Begonya Torres Gallardo (UB, Barcelona)
• Aina Trias Verneeck (Independiente, Sòller)
• Xavier Ulled Bertran (ICRPC, Girona)
• Alfons Zarzoso (MHMC, Terrassa)

Toda persona interesada en asistir y participar en las discusiones, puede dirigirse a: José Pardo-Tomás (pppardo@imf.csic.es) o a Alfons Zarzoso (azarzoso@museudelamedicina.cat) para obtener los materiales, cuyo sumario se ofrece a continuación.

SUMARIO:

1. La curiosidad y los hombres. Lo ‘humano’ en el Gabinete Salvador. Julianna Morcelli Oliveros
2. El Gabinete Salvador como testimonio de la humanización del mar. Aina Trias Verbeek.
3. Lo humano como objeto de interés en el viaje naturalista. Los Jussieu, Joan Salvador y Philippe Simonneau por la Península Ibérica, 1716-1717. Emma Sallent Del Colombo.
4. La Pomona Española. Exhibición de modelos de frutas entre la educación y el comercio. Xavier Ulled Bertran.
5. Arte para la anatomía. Materialidad didácica en el Real Colegio de San Carlos de Madrid. María Isabel Morente Parra.
6. La exhibición del cuerpo nacional. Maniquíes y cráneos indígenas mexicanos en Madrid, 1892. Haydeé García-Bravo.
7. Otredades desproporcionadas, materialidad fotográfica y régimen de exhibición (siglos XIX-XX). Mauricio Sánchez Menchero.
8. Un médico en el cementerio. Arte, muerte y anatomía a partir de la tumba escultórica del Dr. Jaime Farreras Framis (Barcelona, 1887-1888). Chloe Sharpe.
9. Proyección de la Anatomía Humana en el aula. Placas de vidrio: didáctica y materialidad de la Amatomía en la Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona (1890s-1950s). Begonya Torres Gallardo.
10. ¿Dónde está la pierna de Ramón Turró? Tras las colecciones del Museo de Patología de la Universidad de Barcelona. Alfons Zarzoso.

presentacion-Camprubi

Coordinadors: Jaume Valentines-Álvarez (CIUHCT-Universidade Nova de Lisboa); Jaume Sastre-Juan (CIUHCT-Universidade de Lisboa)

Resum:

Les places i carrers d’arreu són espais on es projecten inquietuds, malestars i projectes polítics. Com no podia ser d’altra manera, també han estat testimoni de manifestacions d’incomoditat, rebuig i reescriptura dels discursos científics i de les polítiques tecnològiques que regulen i vertebren el món que ens envolta, i a nosaltres mateixes. Per posar només alguns exemples que ens toquen de prop: els casos del Pla Hidrològic Nacional, la línia de Molt Alta Tensió, els cementiris nuclears, els organismes modificats genèticament, o la patologització de la transsexualitat.

Les places han vist com diversos moviments socials han contestat aquestes polítiques amb sabers i pràctiques pròpies, en diàleg i en confrontació amb l’acadèmia: places en què es crea i es produeix i regula coneixement, es qüestionen experteses i se’n creen d’altres. El cicle intermitent ‘Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències’ té com a objectiu ser un espai de diàleg i reflexió compartida entre sabers subalterns i activismes acadèmics. És a dir, l’objectiu no és confrontar els discursos dels experts científics acadèmics amb el dels experts profans activistes, sinó potenciar un diàleg entre persones implicades en moviments socials que qüestionen l’expertesa científica hegemònica quan aquesta s’oposa a les sobiranies reals i entre historiadors amb sensibilitat i/o engagement en relació a aquests temes.

Si les discussions anteriors van tractar sobre la normativització de gènere i la transsexualitat (IEC, 2012), sobre la circulació global del filferro espinós i l’antiespecisme (AAP, 2014), i sobre les resistències als aliments transgènics (IEC, 2015), en aquests nous col·loquis 2016-2017 es pretén abordar una altra qüestió que ha estat present a les places de Catalunya els darrers temps: els tòxics nuclears. La llarga doble trajectòria de desplegament nuclear i contestació antinuclear a Catalunya -amb epicentre a Ascó i Vandellós- ha tornat a reaparèixer als mitjans i als carrers en els darrers anys. Principalment, aquest fet sorgeix arrel del programa governamental de construcció de cementiris nuclears (Ascó, 2010-2011), així com de la repetició de moviments sísmics naturals i induïts (e.g., terratrèmol de 3,3 graus Richter, prop de Vandellós, 2015; sisme de 4,2 graus Richter associat al projecte Castor d’emmagatzematge de gas, 2013).

Número de sessions dins el cicle: 1

Ponents:

– Membres del CANC (Comitè Antinuclear de Catalunya)

– Activistes del moviment contra l’energia nuclear”

Sentim molt anunciar que el col·loqui  “Les revistes científiques com a patrimoni bibliogràfic: recuperació, digitalització i difusió“  ha estat anul·lat per causes mèdiques.

El col·loqui, presentat per Guy Cobolet, estava previst pel 20 de juny amb títol ” “Digitalitzant revistes científiques antigues: un estudi de cas en una biblioteca mèdica (BIU Santé, Paris) / Digitizing old scientific journals: a case report in a medical library (BIU Santé, Paris).”