Estudis de doctorat en Història de la Ciència (UAB-UB)
Centre d’Història de la Ciència (CEHIC)

Sessió de seguiment 2011-12
Coordinació UAB

13 i 14 de setembre de 2012

Seminari Història de la Medicina M6-128 (Facultat de Medicina, Bellaterra)

(Nota: els títols de les tesis poden haver estat modificats)

Dijous 13 de setembre

* Sessió de matí

10:00-10:30: Oscar Montero Pich
Normativització i experimentació psicològica a Catalunya: les relacions entre ciència i societat (1917-1936)

10:30-11:00: Judit Gil Farrero
La protecció d’espais naturals a Catalunya, una demanda popular (1975-1990)

11:00-11:30: Clara Florensa Rodríguez
Estudi del tractament de la Teoria de l’Evolució a la esfera pública espanyola al llarg dels segles XIX i XX (1858-2000)

11:30-12:00: Pausa

12:00-12:30: Gustavo Corral Guillé
Planeación y materialización del nuevo esquema expositivo del Museo de Historia Natural de Londres de 1968 a 1981

12:30-13:00: José Antonio Villar Piñón
Recepción e influencia de la obra de John Tyndall (1820-1893) en España en el último cuarto del siglo XIX

* Sessió de tarda

15:00-15:30: Miquel Carandell Baruzzi
L’Home d’Orce: una controvèrsia pública

15:30-16:00: Marc Estapé Egea
El Institut Ravetllat-Pla durant el franquisme (1939-1955): Estratègies comercials i científiques dels medicaments Ravetllat-Pla i la reconceptualizació de la seroteràpia

16:00-16:30: Gonzalo Gimeno Valentin-Gamazo
Los modelos matemáticos de la física cuántica en una perspectiva histórica

16:30-17:00: Pausa

17:00-17:30: Miriam Alcala Vicente
Battaglini y los modelos de Beltrami y Klein

17:30-18:00: MªR. Fátima Ferni Álvarez
La mujer en el proceso de (des)medicalización de la lactancia materna en la España del primer tercio del siglo XX

Divendres 14 de setembre

* Sessió de matí

10:00-10:30: Joaquim Berenguer Claria
Tomàs Cerdà i la introducció del càlcul diferencial a l’Espanya del segle XVIII

10:30-11:00: Juan Carlos García Reyes
Teoría y praxis del humanitarismo médico en España: el caso de la Cruz Roja Española 1863-1895

11:00-11:30: Francesc Xavier Belvis Costes
Papel de la medicina en dos conflictos sobre la transformación industrial del tabaco bajo el gobierno de los últimos Austrias

11:30-12:00: Pausa

12:00-12:30: Nahomi Galindo Malave
De la Casa de Beneficencia a la Escuela Industrial de Mujeres en Vega Alta: los discursos sobre la higiene y la salud de las confinadas en Puerto Rico, 1841-1968.

12:30-13:00: Andrés Chaves Beltrán
La teoría de conjuntos en las escuelas rusa y polaca de principios del siglo XX

CICLE DE CONFERÈNCIES
Del 18 de setembre al 17 de desembre de 2012
Coordinat per Alfons Zarzoso
✴
Organització: Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, Residència d’Investigadors, Coŀlegi Oficial de Metges de Barcelona. Amb la coŀlaboració de: Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències de la Salut i la Vida de la Universitat Pompeu Fabra.
✴
Ara ha fet 30 anys que el COMB, a través del Centre d’Estudis Coŀlegials, impulsava una comissió de treball, formada per un ventall divers de professionals, encarregada de refl exionar al voltant de l’educació sanitària en un context de canvi social marcat pel pes creixent de la medicina assistencial, familiar o d’atenció primària. La comissió va destacar el paper del metge de capçalera com l’agent social i transmissor més efi caç de missatges sanitaris en un entorn d’humanització de la medicina. La feina que s’ha fet en les tres dècades següents ha estat ingent i ha transformat la cara institucional de la medicina i la relació entre el professional i el malalt.
Aquest canvi ha tingut lloc en un context marcat per una biologització dominant en la formació mèdica, per una tecnificació creixent dels processos mèdics, per un augment dels costos i per una demanda cada cop més informada i exigent. Avui, amb un nou segle ja obert i ple d’incerteses, els professionals de la medicina han de fer front a un seguit de nous i vells reptes amb un arsenal divers d’eines. El cicle planteja la necessitat d’establir ponts i teixir xarxes en la trobada entre el metge i el pacient més enllà de la indiscutible presència del fet biològic en la formació mèdica, en el marc d’una cultura mèdica més àmplia i oberta a les humanitats.

✴

Cicle compost de 14 conferències desenvolupades entre setembre i desembre de 2012. Se celebren els dos ùltims dimarts del mes de setembre, i a partir de llavors, tots els dilluns, cada setmana. Totes les conferències tindran lloc a dos quarts de set del vespre a la Sala d’Actes de la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya (carrer Hospital 64, Barcelona).

Podeu descarregar-vos el programa detallat del cicle.

Nova entrega de UABDivulga – Història de les Ciències, amb “Enverinaments, judicis i ciència amb J. R. Bertomeu”, per Miquel Carandell.

Al CEHIC la setmana que ve es defensen dues tesis doctorals:

Dimarts, 3 de juliol de 2012

Science for Women in the Spanish Enlightenment 1753-1808
Elena Serrano
11.30h a la Sala de Graus II de la Facultat de Ciències de la UAB

Més informació i resum de la tesi

Dijous, 5 de juliol de 2012

Tecnocràcia i catalanisme tècnic a Catalunya als anys 1930. Els enginyers industrials, de l’organització del taller a la racionalització de l’estat
Jaume Valentines
11.30h. Sala de Graus I de la Facultat de Ciències de la UAB (C1/070-1)

Més informació i resum de la tesi

CSIC – IMF: Acció transversal “Repensant les alteritats”

Peregrine Horden (Royal Holloway College, University of London):

Music to the Patient’s Ear?
Comparative Reflections on Therapies in Medieval Hospitals

In this paper I shall return to a subject on which I have written before, revisiting it in the light of several recent publications, most notably Christopher Page’s monumental The Christian West and its Singers (2010). The subject is the place of music, both religious and recreational, within a broader range of therapies characteristically practised in the hospitals of Christian Europe, Byzantium and Islam. Where and when was there music therapy in medieval hospitals? How significant was it –and how effective?

DIMECRES, 4 DE JULIOL DE 2012 –  A LES ONZE HORES DEL MATÍ
Saló d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya
Carrer de les Egipcíaques 15 – 08001 Barcelona

L’Ateneu debat el futur del llibre a la llum de les transicions tecnològiques del passat.

• El filòsof Eduard Aibar i l’expert en mitjans digitals Carlos Alberto Scolari comparen el pas de la tinta al píxel amb fenòmens semblants en el passat.

•   L’acte, que es durà a terme el 15 de Juny a les 17,30 a l’Ateneu Barcelonès, forma part d’un nou fòrum de debat sobre la història de la ciència

Lloc i data d’emissió de la nota de premsa

Les transicions tecnològiques del passat poden ajudar a entendre quin serà el nou paper del llibre en el canvi de la tinta al píxel, El filòsof Eduard Aibar i l’expert en mitjans digitals Carlos Alberto Scolari exploraran aquesta idea en un debat que es durà a terme a l’Ateneu Barcelonès el 15 de Juny a les 17,30 h. El debat forma part del nou cicle “Ciència i Història: trobades a l’Ateneu”: un fòrum de reflexió sobre història de la ciència, co-organitzat amb el Màster Oficial en Història de la Ciència CEHIC-UAB.

L’acte complementa amb una perspectiva històrica el debat “Les llibreries, en perill d’extinció?” celebrat el dilluns 14 de maig de 2012, que es va dur a terme en el marc del cicle “Controvèrsies”, sempre a l’Ateneu.

“El nou paper del llibre: de la tinta al píxel”.

La irrupció d’Internet i de les tecnologies de la informació està revolucionant la cultura impresa. Tanmateix, aquesta transformació arrossega una certa inquietud social pel canvi històric que comporta en tota la cultura vinculada al text imprès. Comença a conviure amb el llibre imprès de tota la vida un nou protagonista que era un complet desconegut fins no fa gaire temps: el llibre digital.

Històricament, les “transicions tecnològiques” del passat han comportat l’arribada de nous invents, tecnologies i coneixement científic, que a la vegada han modificat a les societats i la seva manera d’entendre el món. Què opinen sobre aquest procés els experts en “transicions tecnològiques”? L’Ateneu Barcelonès ha convidat al doctor en filosofia i especialista en estudis de ciència i tecnologia Eduard Aibar, i al professor, investigador i expert en mitjans digitals, interfícies i ecologia de la comunicació Carlos Alberto Scolari, perquè ens expliquin com les societats han viscut i s’han adaptat a diverses transicions tecnològiques. A la vegada, ens donaran la seva opinió sobre quin és l’escenari al que ens està traslladant la digitalització del llibre imprès.

Un nou fòrum de reflexió sobre la història de la ciència

L’acte s’emmarca en un nou cicle de reflexió sobre la història de la ciència i la tecnologia, amb especial atenció en el paper que l’Ateneu hi ha jugat. El cicle “Història i Ciència: trobades a l’Ateneu” consisteix en un acte anual sobre un tema d’història de la ciència, amb experts tant en disciplines tecnocientífiques, com en ciències humanes i història. L’acte s’organitza cada any per part d’un estudiant del Màster Oficial en Història de la Ciència: Ciència, Història, Societat / Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) – Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc d’un conveni de col·laboració entre aquest i l’Ateneu, Aquest any, el sociòleg i estudiant del màster Ignasi Medà Calvet ha dissenyat l’acte.

DADES DE L’ACTE:

“El nou paper del llibre: de la tinta al píxel”

El futur del llibre a la llum de les transicions tecnològiques del passat.

A càrrec de l’Eduard Aibar, professor associat al Departament d’Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya i d’en Carlos Alberto Scolari, professor titular al Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.

Divendres 15 de juny, 17:30 h, Ateneu Barcelonès (carrer Canuda, nº6, Barcelona), sala Verdaguer

CONTACTE:

Ignasi Medà Calvet

Tfn: 659.066.469

Correu electrònic: ignasi21mc@hotmail.com

Màster en Història de la Ciència i de la Comunicació Científica

L’objectiu del màster es formar especialistes en els estudis històrics i socials sobre  la ciència, medicina i tecnologia, que s’ocupen de qüestions com el desenvolupament històric de la ciència, la comunicació científica, el patrimoni històrico-científic i la gestió de la informació científica.

El màster consta de classes teòriques, sessions pràctiques i seminaris d’investigació que són impartits pels investigadors de la Universitat de València i del CSIC, així com per professors de reconegut prestigi d’altres universitats espanyoles i estrangeres.

El màster tindrà lloc al Palau de Cerveró, seu de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero. Plaça Cisneros, 4. València.

Preinscripció oficial: 28 febrer- 6 setembre 2012.

Període de matrícula: 23 – 31 juliol i del 19 – 26 setembre.

Més informació: www.uv.es. Dins enllaç Estudis de Postgrau.