Arxiu de la categoria: Conferències

Hospital Varsòvia, Àlvar Martínez Vidal

Conferència: Narratives textuals i audiovisuals en història de la ciència: el cas de l’Hospital Varsòvia de Tolosa de Llenguadoc, en el marc del VCL/Campus d’Excel·lència Internacional.
La conferència organitzada pel Microcluster Cultura i Societat en l’Era Digital, s’inscriu en el cicle “Cultura i integració social”, i serà impartida per Àlvar Martínez Vidal, professor universitari i membre de l’IHMC López Piñero. En la seua exposició, abordarà l’experiència historiogràfica que ha conduït a la producció del llibre Exili, medicina i filantropia: l’Hospital Varsòvia de Tolosa de Llenguadoc (1944-1945) (Catarroja, Afers, 2010), traduït en 2011 al francès. Aquest llibre ha estat la base del documental La batalla del Varsòvia, documental realitzat per la productora valenciana InfoTV que recrea els primers anys de la vida d’un dels llocs emblemàtics de l’exili espanyol a França: l’Hospital Varsòvia, hui denominat Hôpital Joseph Ducuing. La sessió inclou la projecció d’aquest documental.

Data: Divendres, 23 de novembre, a les 12 hores.

Lloc: Sala de conferències de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (Palau de Cerveró). Plaça Cisneros, 4. València.

Share

Ciència i franquisme

Cicle de seminaris, curs 2012-13
Centre d’Història de la Ciència (CEHIC)

Organitzadors: Xavier Roqué i Agustí Nieto-Galan

Tots els seminaris tindran lloc en divendres a les 12h a l’aula seminari del CEHIC, UAB

Divendres 14 de desembre de 2012
Matteo Realdi (CEHIC-UAB)
“Bajo el cielo de España. La reorganización de la astrofísica durante el franquismo”

En els darrers anys, la recerca històrica sobre la ciència en el franquisme s’ha intensificat i diversificat. Les metàfores espacials han substituït les cronologies del progrés o l’endarreriment. El problema històric d’ubicar la ciència en la dictadura ha dut a l’estudi de les relacions entre el laboratori, l’aula, el despatx oficial, la redacció, o la central nuclear —llocs de producció de béns i coneixement, espais d’autoritat, comunicació i ensenyament tant públics com privats. Ciència en la dictadura, doncs, i no durant la dictadura, per subratllar l’articulació mútua de coneixement i poder.

La literatura recent sobre ciència i franquisme ha examinat la coproducció de ciència i poder en àmbits com l’enginyeria, la  física, la geofísica, les matemáticas o l’agricultura. Aquests estudis, alguns dels quals es referencies més avall, han revelat que la ciència i la tecnologia foren una prioritat política per al règim i van esdevenir instruments de les polítiques autàrquiques i de les relacions diplomàtiques internacionals. Aquests treballs han posat també de manifest les complexes relacions genealògiques entre les pràctiques científiques anteriors i posteriors a la Guerra Civil, així com la importància dels espais i les cultures materials de la recerca.

Aquestes qüestions i aportacions ressonen amb la historiografia del franquisme, però aquesta relació no és sempre evident. Creiem que és un moment oportú per discutir projectes i resultats entre historiadors de la ciència vinculats a diferents institucions acadèmiques barcelonines (CEHIC-UAB, UPF, IMF-CSIC, Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica…) i obrir un diàleg amb els historiadors del període franquista. Per aquesta raó, iniciem aquest curs un nou seminari de recerca sobre “Ciència i franquisme”, que esperem tindrà continuïtat en els propers anys.

Programa per al curs 2012–2013:

26-10-2012: Lino Camprubí (CEHIC-UAB): “Los ingenieros y la ‘redención’ de España en la autarquía”

23-11-2012: Xavier Roqué (CEHIC-UAB): “Física i cultura en el primer franquisme”

14-12-2012: Matteo Realdi (CEHIC-UAB): “”Bajo el cielo de España. La reorganización de la astrofísica durante el franquismo”

18-01-2013: Carme Molinero (CEFID-UAB): “Política social i propaganda en el règim franquista”

15-02-2013: Antoni Malet (Dept. Humanitats-UPF): “J. M. Albareda i la política científica del primer  CSIC”

22-03-2013: Agustí Nieto-Galan (CEHIC-UAB): “M. Lora Tamayo: reforma i agitació universitària en els anys 1960”

19-04-2013: Albert Presas (Dept. Humanitats-UPF): “J. M. Otero Navascués i la política nuclear del franquisme”

24-05-2013: Carlos Tabernero (CEHIC-UAB): “El cinema i la imatge pública de la ciència durant el franquisme”

Algunes referències:
Anduaga, Aitor. Geofísica, economía y sociedad en la España contemporánea (Madrid: CSIC: 2009).
“Autarchy, Ideology, and Technology Transfer in the Spanish Oil Industry, 1939–1960”. Comparative Technology Transfer and Society, 7 (2009), 172–200.
Camprubí, Lino. “Los estándares como instrumentos políticos: ciencia y Estado franquista a finales de los años cincuenta”. Empiria, no. 18 (2009): 85–114.
“One Grain, One Nation: Rice Genetics and the Corporate State in Early Francoist Spain (1939–1952),” Historical Studies in the Natural Sciences 40, no. 4 (2010): 499–531.
Gómez, Amparo; Canales, Antonio F. eds. Ciencia y fascismos. La ciencia española de posguerra. Barcelona: Laertes, 2009.
Herran, Néstor; Roqué, Xavier, eds. La física en la dictadura. Físicos, cultura y poder en España, 1939–1975. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, en premsa.
Malet, Antoni. “Las primeras décadas del CSIC: Investigación y ciencia para el franquismo”. En: Romero de Pablos, Ana; Santesmases, María Jesús, eds. Cien años de política científica en España (Bilbao: Fundación BBVA, 2008), p. 211–256.
“José María Albareda (1902–1966) and the formation of the Spanish Consejo Superior de Investigaciones Científicas,” Annals of Science 66 (2009): 307–332.
Nieto-Galan, Agustí. “From papers to newspapers: Miguel Masriera (1901-1981) and the role of science popularisation under Franco regime”. Science in Context (in press).
Presas, Albert. “Science on the Periphery. The Spanish Reception of Nuclear Energy: an Attempt at Modernity?,” Minerva 43 (2005): 197–218.
“Technological transfer as a political weapon: technological relations between Germany and Spain from 1918 to the early 1950s,” Journal of Modern European History 6 (2008): 218–236.
Roca-Rosell, Antoni. “Professionalism and Technocracy: Esteve Terradas and Science Policy in the Early Years of the Franco Regime,” Minerva 43 (2005): 147–62.
Santesmases, María Jesús. “Severo Ochoa and the biomedical sciences in Spain under Franco, 1959–1975,” Isis 91 (2000): 706–734.
“Peace propaganda and biomedical experimentation: Influential uses of radioisotopes in endocrinology and molecular genetics in Spain (1947–1971),” Journal of the History of Biology 39 (2006): 765–794.
“Viajes y memoria: las ciencias en España antes y después de la guerra civil». Asclepio 49 (2007), 213–230.

Share

VII Simp Ensenyament i Hist de Ciències i Tècniques

VII Simposi Ensenyament i Història de les Ciències i de les Tècniques

15 i 16 de març de 2013

Benvolgudes i benvolguts,

Us avancem el programa provisional del VII Simposi Ensenyament i Història de les Ciències i de les Tècniques, que se celebrarà a Barcelona, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47, Barcelona) els propers dies 15 i 16 de març del 2013 i us recordem que el proper dilluns 19 de novembre expira el termini per a la presentació de comunicacions.
Per a més informació: simposio@sehcyt.es

Inscripcions:

Per a formalitzar la inscripció, cal enviar la butlleta que trobareu a http://www.sehcyt.es i el comprovant de pagament a simposio@sehcyt.es.
Fins al 15 de desembre de 2012, la quota d’inscripció serà de 60 €, i per als socis de la SEHCYT i de la SCHCT, de 50 €.  A partir del 16 de desembre de 2012, la quota serà de 70 €.
El pagament s’ha de fer efectiu per transferència bancària al compte de la SEHCYT (2101 0005 14 0012604955), i hi heu d’indicar el vostre cognom a les observacions. La inscripció, a més de l’assistència, dóna dret a les actes corresponents.

Tríptic Simposi

Share

Societat Catalana d’Història de la Medicina

 
“Joan Josep Paulís i Pagès i la història de la medicina”
Manuel Escudé i Aixelà, antic Professor d’Història de la Medicina de la Universitat de Barcelona
 
Dimecres, 7 de novembre a les 20 hores
 Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears
Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona
 
 
S’analitza l’obra de Joan Paulís Pagès (1884-1969) en el camp de la història de la medicina. Aquest metge nascut a Barcelona, visqué a Terrassa, i després de la guerra s’exilià a França on visqué diversos anys a Montpeller. Més tard estigué un temps a Cuba. Com a pediatre fou director de l’Escola de Puericultura de Terrassa i la seva principal obra fou el llibre “Puericultura elemental” (1930) que tingué diverses edicions.Dels treballs d’història de la medicina destacaríem els estudis sobre Joaquín Albarrán, Juan Falcón i Jaume Ferran.   

Share

Escola de Primavera: de 2011 a 2013

L’ùltim número de la revista Spontaneous Generations, dedicat a les representacions visuals i la ciència, inclou una ressenya de la 6ª Escola de Primavera en Història de la Ciència i Divulgació, preparada pels nostres companys Ignacio Suay i Mar Cuenca de l’IHMC ‘López Piñero’.

L’últim número de la revista Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica conté el dossier “Representacions visuals en ciència” amb contribucions del nostre company Agustín López (CEHIC), i de Katy Barett, Nick Hopwood, Sebastian Pranghofer i José Ramón Marcaida, tots ells participants en la 6ª edició de l’Escola de Primavera, que tingué lloc en 2011.

Aneu-vos preparant per a la 7ª edició de l’Escola de Primavera, dedicada a la “Ciència en la televisió”, que tindrà lloc en maig de 2013!

Share

Societat Catalana d’Història de la Medicina

“La gestión multidimensional de conocimiento científico-médico en el movimiento libertario en España: la sección ‘Preguntas y respuestas’ (1930-1937) de la revista Estudios”
Carlos Tabernero, CEHIC-UAB

Dimecres, 3 d’octubre

Societat Catalana d’Història de la Medicina
l’ Acadèmia
Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona
20 hores

Share

7th European Spring School on History of Science and Popularization – Primera circular

*7th** European Spring School on History of Science and Popularization**
**Science on** Television***
*Mahon** (Minorca), 16-18 May 2013*

Acaba d’eixir el primer anunci de l’Escola Europea de Primavera de l’Institut Menorquí d’Estudis i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, que enguany estarà dedicada a la ciència en la televisió.

Més informació en la web de l’Escola que serà actualitzada periòdicament:

Podeu també descarregar-vos la Primera Circular de l’Escola.

Share

TERÀPIES DE CINEMA

Cicle de cinema sobre medicina i salut
Organitzat per Ateneu Barcelonès i Centre d’Història de la Ciència (CEHIC-UAB)

Coordinadores:
Carlos Tabernero Holgado (CEHIC)
Michele Catanzaro / Francesc Solà (Ateneu Barcelonès)

Quin paper juga el coneixement mèdic i sanitari al cinema? I quin paper juga el cinema en la generació, circulació i gestió d’aquest coneixement? En el cicle “Teràpies de cinema” explorem com el cinema reflexiona sobre la medicina i la salut, i com contribueix als processos de construcció d’aquest coneixement.

A la recerca del malalt
Ponent / moderador: Jorge Molero Mesa (CEHIC)
Dimarts 5 de juny de 2012. 7 pm – Ateneu

Panic in the streets (Elia Kazan, 1950) ofereix la possibilitat de reflexionar críticament sobre l’experiència col·lectiva de la malaltia i la seva relació amb els sistemes de Salut Pública i la construcció de les societats contemporànies.

Share

TERÀPIES DE CINEMA

TERÀPIES DE CINEMA
Cicle de cinema sobre medicina i salut
Organitzat per Ateneu Barcelonès i Centre d’Història de la Ciència (CEHIC-UAB)

Coordinadores:
Carlos Tabernero Holgado (CEHIC)
Michele Catanzaro / Francesc Solà (Ateneu Barcelonès)

Quin paper juga el coneixement mèdic i sanitari al cinema? I quin paper juga el cinema en la generació, circulació i gestió d’aquest coneixement? En el cicle “Teràpies de cinema” explorem com el cinema reflexiona sobre la medicina i la salut, i com contribueix als processos de construcció d’aquest coneixement.

Odissees de metges
Ponent / moderador: Alfons Zarzoso Orellana (CEHIC)
Dimarts, 29 de maig de 2012. 7 pm – Ateneu

Dr. Erhlich’s magic bullet (William Dieterle, 1940), pel·lícula pràcticament desconeguda a Espanya, ens obre la porta del laboratori com a espai de producció de coneixement científic i mèdic a través de la història del Dr Paul Erhlich.

Share