Exposa i canvia objectes curiosos de naturalia i artificialia a la vitrina virtual de Salvadoriana
Organitzada per: l’Institut Botànic i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Lloc: edifici de l’Institut Botànic. Jardí Botànic de Barcelona (c/ Dr. Font i Quer, 2 · Parc de Montjuïc)
Durada: del 20 de maig de 2014 a l’abril de 2016.
Inauguració de l’exposció del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Ex-vot c. 1700
Conferències a càrrec dels historiadors Alfons Zarzoso i Josep Maria Camarasa, autors del llibre Medicina i Farmàcia: Barcelona 1700.
Data i hora: 13 maig 2014 – 18.30 hores
Lloc Sala d’actes del COMB Pg. Bonanova, 47 Barcelona
EL MÓN DE LA SALUT A LA BARCELONA DE 1714
Una bona excusa per a saber quins eren els recursos terapèutics a l’abast dels barcelonins en aquella època. L’exposició s’endinsa en el món de la salut del 1700 presentant un món de jerarquies en les formes d’ensenyament, d’estructura professional i de representació social de metges, apotecaris i cirurgians. En què consistia la filosofia mèdica, anomenada galenisme, que va permetre donar respostes racionals als problemes de salut durant més de dos-mil anys? L’exposició permet veure els múltiples llocs de trobada d’aquella medicina amb la societat barcelonina, així com també ens mostra com la mateixa societat en feia ús mitjançant estratègies d’inversió en imatge pública. Al llarg d’aquest període, els representants d’aquella medicina van tenir un paper cada cop més rellevant, de primer ordre, en les institucions de governs de la ciutat i de Catalunya. L’exposició explica, finalment, el significat de l’Hospital i del Gabinet d’Història Natural dels Salvador durant la guerra de Successió, per tal d’acabar plantejant les conseqüències del resultat de la guerra el 1714 per aquella societat i qüestionant com es poden construir discursos històrics de pretesa modernitat a posteriori.
L’exposició es pot visitar, en horari laboral (de 8h a 21h dll a dv; i de 9h a 13h diss) a la seu del Col·legi de Metges fins el mes d’octubre. Aleshores, l’exposició iniciarà una gira per altres llocs de la ciutat de Barcelona i de Catalunya.
Jornada per a la creació d’una Xarxa Internacional d’Investigació sobre Descartes i la Ciència
(Palma, Col.legi Oficial de Metges, 26 de maig de 20114)
Patronat Científic del Col·legi Oficial de Metges de las Illes Balears (COMIB)
Grup d’Investigació d’Història de la Salut-IUNICS-UIB
Grup de Recerca de Filosofia Medieval i Moderna- GRFMM-UIB
Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica
RESUM: L’aportació de Descartes al coneixement humà no cap reduir-lo únicament a l’àmbit de la filosofia, sinó també en el de la ciència i , en particular en el de la medicina. Per aquesta raó un estudi sobre l’obra de Descartes sols pot ésser realitzat des de una perspectiva interdisciplinari que uneixi el treball de diversos investigadors des de perspectives diferents. En conseqüència, l’objectiu comú que persegueixen els grups d’investigació de la UIB d’ Història de Ciències de la Salut ( GIHS_UNICS) i d’Història de la Filosofia Medieval i Moderna, junt amb la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica amb la col·laboració del Patronat Científic del Col·legit Oficial de Metges de les Balears és donar un primer impuls a la constitució d’una Xarxa Internacional d’Investigació sobre Descartes i la Ciència que agrupi els recursos d’investigació que puguin generar-se per explorar un tema d’interès tant per filòsofs, com per historiadors de les ciències o simplement humanistes.
PROPÒSIT: Com primera acció d’un projecte comú orientat a la consecució dels objectius assenyalats i que volem que tingui continuïtat en el temps, els citats grups e institucions han projectat una jornada per reunir a diferents investigadors interessats en fer realitat aquest projecte, La jornada s’iniciarà amb un debat entorn a la proposta de creació de la Xarxa Internacional i sobre els objectius de la mateixa. Els primers debats de la Xarxa Internacional versaran sobre Descartes i la Medicina: La naturaleza en Descartes. Los inicios del mecanicismo y su aplicación en la medicina. del que actuarà com a ponent el Dr. Victor Navarro; Descartes et la médecine del que actuarà com a ponent la Dra. Delphine Kolesnik; La medicina y el dualismo cartesiano del que actuarà com a ponent el Dr. Francesc Bujosa; El hombre enfermo: La constitución del sujeto de la enfermedad del que actuarà com a ponent el Dr. Joan Lluís Llinàs.
ALLOTJAMENT: El comitè organitzador ha concertat preus especials pels assistents amb l’Hotel Palladium de Palma (al costat de la Seu del Collegi Oficial de Metges de Balears). Passeig de Mallorca núm. 40, Tf. 0034971714821, info@hotelpalladium.com
PARTICIPACIÓ: L’organització anima a la participació en aquesta jornada fundacional a tots aquells investigadors interessants en la constitució i desenvolupament de la Xarxa Internacional d’Investigació sobre Descartes i la Ciència. Els participants tindran la consideració de membres fundadors de la Xarxa Internacional i tindran l’oportunitat de determinar les futures línies de desenvolupament del projecte. Se prega que comuniquin la confirmació d’assistència a andres.jaume@uib.es
INFORMACIÓ ADDICIONAL:
Andrés Jaume: andres.jaume@uib.es
Joan March: joanmarch@telefonica.net , Tf.629436145
www.gihs.eu
PROGRAMA
Dilluns 26/05/2014 Seu del Collegi Oficial de Metges de les Illes Balears
MATÍ
9H30′ Proposta i debat entorn a la creació de la Xarxa Internacional d’Investigació sobre Descartes i la Ciència.
11H Inauguració de la jornada a càrrec del president del Patronat Científic del Col.legi Oficial de Metges de les Illes Balears.
DEBATS INICIALS
Dr. Victor Navarro: La naturaleza en Descartes. Los inicios del mecanicismo y su aplicación a la medicina.
Dra. Delphine Kolesnik: Descartes et la médecine.
TARDA
Dr. Francesc Bujosa: La medicina y el dualismo cartesiano.
Dr. Joan Lluís Llinàs: El hombre enfermo en Descartes. La constitución del sujeto de la enfermedad.
19H CLAUSURA
Debat i propostes de futur sobre la Xarxa Internacional d’Investigació sobre Descartes i la Ciència.
El desenvolupament de la jornada serà objecte d’una publicació monogràfica per part de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica en la que es recolliran les ponències, els debats i les conclusions
Seu de la Jornada: la del COMIB Passeig Mallorca, 42 . Tf. 971 722200
(Trobeu la informació en castellà i en anglès en el document adjunt)
Benvolguts,
Ens plau anunciar-vos el segon Itinerari d’Història de la Ciència, una activitat gratuïta i oberta a tothom que forma part del Cicle de Geografies del Coneixement del programa de Col·loquis organitzat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica.
Aquests itineraris, que recorren espais del Raval, Ciutat Vella o Gràcia, pretenen fer una mirada científica a les diferents cares de la ciutat. La idea de fer una història de la ciència “urbana” va sorgir de les possibilitats que ofereix el patrimoni per parlar d’història de la ciència: conèixer com ha estat l’activitat científica en èpoques passades pot servir per entendre on som ara i cap a on anem. Volem que es prengui consciència dels espais de la ciutat en què s’ha realitzat, divulgat, ensenyat o venut ciència.
El segon d’aquests itineraris es realitzarà el proper Dilluns 19 de Maig a les 18:30h i tindrà una durada aproximada de dues hores. El títol d’aquest itinerari és “Ciència i la Tecnologia a l’Exposició Universal de 1888” i serà realitzat per Miquel Carandell (CEHIC-Universitat Autònoma de Barcelona).
Els itineraris són gratuïts i estan oberts a tothom però les places són limitades i cal inscripció prèvia. Si voleu participar-hi, envieu un correu a itinerarischct@gmail.com indicant els noms de les persones que assistiran a l’itinerari.
Aquesta iniciativa forma part del projecte ‘Barcelona: Ciutat de Ciència’ de la Societat Catalana d’Història de la Ciència que, amb el finançament de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, inclou una aplicació virtual de les rutes. Us podeu descarregar l’aplicació mòbil aquí: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.moggyl.ulugh.rutescientifiques
Més informació:
Ciència i la Tecnologia a l’Exposició Universal de 1888
En un moment de transformacions tecnològiques, Barcelona va acollir la primera Exposició Universal de l’estat amb èxit desigual però amb una gran transcendència per la ciutat. En aquest itinerari veurem quins personatges hi van intervenir, què si va construir i com es presentava la ciència i la teconologia en aquest certamen. Veure’m els espais que van acollir la Exposició, què en queda i què va ser enderrocat durant els més de cent anys que han passat des de aquest esdeveniment.
Aquesta activitat també compta amb el suport de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans.
Els altres itineraris del cicle són:
Dilluns 2 de Juny “Històries Naturals a Ciutat Vella, Barcelona“
Dilluns 16 de Juny “Històries de Ciència a Gràcia”
Us hi esperem!
SCHCT. Institut d’Estudis Catalans
Cicle “Teràpies de Cinema III: Cos i identitat: perspectives científico-mèdiques mitjançant el cinema”
“L’animal humà”
Pel.lícula: Planet of the Apes (Franklin J. Schaffner, 1968)
112 min, VOS Castellà
Ponent: Annette Mülberger i Thomas Sturm (CEHIC, Dept. Filosofia / UAB)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas
Dimarts, 29 Abril, 19,00 h
‘Planet of the apes’ ens convida a reflexionar críticament sobre la condició humana i sobre l’arquitectura social i cultural de les societats occidentals contemporànies. La inversió de papers entre ximpanzés i goril.les d’una banda i humans per l’altre ens ofereix la possibilitat d’endinsar-nos en els complicats mecanismes de construcció cultural (incloent el punt de vista de la biologia i de la psicologia) de la condició humana.
Següents actes:
Dolor i gènere. Viskningar och rop (Gritos y susurros) (Ingmar Bergman, 1972), amb Carlos Tabernero (CEHIC)
13/5
Michele Catanzaro (ponent de ciència Ateneu Barcelonès)
Carlos Tabernero (CEHIC)
El president del Col·legi de Metges de Barcelona, es complau a a convidar-vos a l’acte
Dr. Simeó Selga i Ubach (1914-2010), el pediatre manresà
que tindrà lloc el proper dia 6 de maig de 2014, a les 19.30 hores,
a la Sala d’Actes del Col·legi de Metges de Barcelona, Passeig de la Bonanova, 47.
Us agraïrem que confirmeu l’assistència AQUÍ. Per a més informació: Telèfon 935 678 860
“Les malalties dels artistes”
Conferència a càrrec de Victòria Combalia Dexeus, professora titular d’art contemporani de la Universitat de Barcelona.
Dimecres, 7 de maig de 2014 a les 20.00 hores.
Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, Sala 2
Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona
Third Watson Seminar in the History of Material and Visual Science
“How to write an urban history of science: New approaches and case studies”
Organized by Oliver Hochadel and Agustí Nieto-Galan
6 June 2014
Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (IEC)
Draft Program
6 June 2014
9:15 Welcome Address
9:30-10:20 Miriam Levin (Case Western Reserve University): “The Physiology of Science and the City”
10:20-11:10 Oliver Hochadel and Agustí Nieto-Galan (IMF-CSIC and Universitat Autònoma de Barcelona): “Barcelona 1888-1929: The city of ‘scientific marvels’”
11:10-11:40 Coffee Break
11:40-12:30 Maria Rentetzi and Spiros Flevaris (National Technical University of Athens): “Envisioning a New European Metropolis: The Athens Observatory, Greek astronomy, and the imposed path to modernization”
12:30-13:20 Ana Simões (Universidade de Lisboa): “Science, Technology and Medicine in Lisbon as seen through the daily press (1900-1910)”
13:30-15:30 Lunch
15:30-16:20 Diego Armus (Swarthmore College): “Hygiene in a modern peripheral city. Buenos Aires, 1870-1930”
16:20-17:10 Dorothee Brantz (TU Berlin): “The Urban Discovery of Nature: Science, Education, and the Display of Animals, 1850-1930”
17:10-17:40 Coffee Break
17:40-18:30 Ben Marsden (University of Aberdeen): “’Glasgow is our laboratory’: metropolis, province and philosophical engineering c. 1840s – 1900”
18:30-19:00 Mitchell Ash (Universität Wien) “Concluding Remarks”
Abril/Mayo 2014
Ateneu Barcelonès – Centre d’Història de la Ciència
(CEHIC-UAB)
Coordinadores:
Carlos Tabernero / Fernando Vidal (CEHIC)
Michele Catanzaro / Francesc Solà (Ateneu Barcelonès)
¿Qué papel juega el conocimiento científico y médico en el cine? Y ¿qué papel juega el cine en la generación, circulación y gestión de este conocimiento? En el ciclo ‘TERAPIAS DE CINE’ exploramos como el cine reflexiona sobre la ciencia y la salud y como contribuye a los procesos de construcción de este conocimiento.
2. Historias de alteridad
Ponente/moderador: Jorge Molero (CEHIC)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas
Martes, 29 de Abril, 19,00 h
Freaks (Tod Browning, 1932) nos ofrece la posibilidad de examinar nuestra percepción sobre lo que somos en contraposición a lo que son ‘los otros’, o en este caso, ‘los monstruos’. Freaks es una película sin concesiones que cuestiona las bases socio-culturales (y por tanto también las explicaciones científico-médicas) de la exclusión. La apuesta de Browning en este gran clásico de la historia del cine no deja a nadie indiferente.
Película: Freaks
Director: Tod Browning
Año: 1932
Curación: 64 minutos
Abril/Mayo 2014
Ateneu Barcelonès – Centre d’Història de la Ciència (CEHIC-UAB) –
Coordinadores:
Carlos Tabernero / Fernando Vidal (CEHIC)
Michele Catanzaro / Francesc Solà (Ateneu Barcelonès)
¿Qué papel juega el conocimiento científico y médico en el cine? Y ¿qué papel juega el cine en la generación, circulación y gestión de este conocimiento? En el ciclo ‘TERAPIAS DE CINE’ exploramos como el cine reflexiona sobre la ciencia y la salud y como contribuye a los procesos de construcción de este conocimiento.
1. Presentación de TERAPIAS DE CINE III. CUERPO E IDENTIDAD: PERSPECTIVAS CIENTÍFICO-MÉDICAS A TRAVÉS DEL CINE
Envejeciendo
Ponente/moderador: Fernando Vidal (CEHIC)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas
Martes, 22 de Abril, 18,30 h
Amour (Michael Haneke, 2012) es una invitación a explorar el duro proceso de desintegración física, intelectual y emocional que acompaña a la muerte. A través de una mirada que es a un tiempo antropológica, sociológica, psicoanalítica e incluso política, Haneke explora los difíciles territorios del dolor y la impotencia, y plantea preguntas clave, entre muchas otras, sobre lo que entendemos por salud, enfermedad y el papel de la medicina en estos procesos.
Película: Amour
Director: Michael Haneke
Año: 2012
Curación: 127 minutos
