Dimarts 16 de febrer 2016 a les 18.00, a l’ETSEIB
Arxiu de la categoria: General
Imágenes del cerebro, imágenes de la mente
“Imágenes del cerebro, imágenes de la mente”
Coordinador: Fernando Vidal (ICREA/CEHIC).
Resum:
Todos conocemos las vistosas imágenes del cerebro que generan la resonancia magnética funcional (IRMf) y la tomografía por emisión de positrones (PET) y hemos leído o escuchado que dichas tecnologías “abren una ventana” al funcionamiento cerebral. Más allá de los aportes de la neuroimagen al conocimiento y de sus contribuciones diagnósticas, desde la “Década del Cerebro” de los años 1990 se han multiplicado sus aplicaciones a temas tradicionalmente asociados con las ciencias humanas, como la experiencia estética o espiritual, la diferencia entre culturas o el juicio moral. Algunas de estas aplicaciones se han cristalizado en disciplinas cuyos nombres proclaman su ambición: neuroantropología, neuroderecho, neuroeducación, neuroestética, neurohistoria, neuroteología… Muchas han sido criticadas por su falta de rigor empírico y conceptual. Pero el proyecto que las anima se ha vuelto uno de los más motivadores y mejor financiados de la ciencia contemporánea: no se trata de “ver” meramente el cerebro, sino sobre todo la mente; no se desea apenas localizar las bases cerebrales de algunas funciones, sino – partiendo del supuesto que “la mente es lo que el cerebro hace” – se anhela explicar en términos neurobiológicos la totalidad del comportamiento humano, incluyendo las más complejas producciones de la cultura.
Los progresos recientes de las neurociencias parecen legitimar este sueño. Sin embargo, se trata de una aspiración con raíces antiguas, cuyo rastro aparece en las primeras imágenes conocidas del cerebro. La percepción este órgano como sede y espejo de la mente se desarrolla durante siglos e involucra continuidades y discontinuidades. Éstas incluyen los extraordinarios y cada vez más rápidos adelantos del conocimiento neurocientífico, así como de las tecnologías que permiten acercarnos a lo neurobiológico en escalas que van de lo molecular a lo macroestructural. En lo que se refiere a la visualización del cerebro y a las maneras de entender la relación entre la imagen de un órgano y la representación de sus funciones o contenidos, las continuidades se manifiestan principalmente en dos áreas. Por un lado, la historia de las imágenes del cerebro desde la Edad Media revela una cierta tensión entre lo ilustrativo y lo explicativo, lo estructural y lo funcional, lo localizado y lo distribuido, lo modular y lo integrado. Por otro lado, mucho antes de que se tuvieran conocimientos mínimamente fiables sobre el cerebro, se intuye que la mente “ocurre” dentro de la cabeza y se intenta visualizar esta intuición en función de las teorías psicológicas, anatómicas y fisiológicas vigentes en cada época. Aunque secularizado, el deseo que encarnan las representaciones del cerebro sigue siendo, en gran medida, el de desvelar el enlace del alma y el cuerpo.
Este ciclo de tres conferencias propone ofrecer un panorama del vínculo milenario entre imágenes de la mente e imágenes del cerebro, hablando de las representaciones medievales de las facultades del alma en la cabeza, de los primeros dos siglos (17 a 19) de la investigación empírica sobre la localizaciones cerebrales, y de algunas ambiciones y límites de la neuroimagen contemporánea.
3 sessions:
Dr. Annemieke Verboon (Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales) “Images of the brain: Medieval and Renaissance visualizations of the faculties of the soul” 11/02/2016. IEC, Barcelona.
Las imágenes del cerebro y la visualización de las facultades del alma en la Edad Media y el Renacimiento
La conferencia tendrá lugar en inglés.
Al mismo tiempo que considera que el alma es inmortal e inmaterial, el pensamiento medieval entiende que algunas de sus partes están indisolublemente unidas a órganos del cuerpo. Esta conferencia examinará como en la Edad Media y el Renacimiento se pensó el “entrelazamiento” del alma y del cuerpo, así como el papel que se hace desempeñar al cerebro como sede física del “alma sensitiva.” El cerebro se sitúa en aquel período en la intersección de la filosofía natural, de la medicina y de la teología cristiana. Sirviéndose de materiales manuscritos y de libros publicados en los primeros tiempos de la imprenta, la conferencia examinará en particular imágenes del cerebro y de las facultades del alma sensitiva, y como estas imágenes, en razón de su materialidad misma, subrayan la dimensión corpórea de las funciones vitales y su dependencia con respecto a los órganos del cuerpo, incluyendo el cerebro.
Annemieke Verboon se doctoró en la Universidad de Leiden con una tesis sobre la historia del diagrama como forma de representación y de transmisión del saber en los textos científicos utilizados en las facultades de “artes” de la universidades europeas entre 1200 y 1500. Tras una estancia como becaria Marie Curie en el Centro Alexandre Koyré de historia de la ciencia (París) es actualmente posdoctoranda en el “Grupo de antropología escolástica” del Centro de Investigaciones Históricas de la École des Hautes Études en Science Sociales (París). Autora de varios artículos en el ámbito de su tesis, A. Verboon está terminando un libro sobre los diagramas del alma en los manuales universitarios del medioevo tardío, y continúa sus investigaciones sobre las relaciones conceptuales y visuales entre teorías fisiológicas y teorías del alma durante la Edad Media y el Renacimiento.
Dr. Rafael Mandressi (CNRS/Centre Alexandre Koyré): “La mano y el ojo: técnicas de disección, artificios cerebrales e imágenes del cerebro, siglos 17-19” 3/3/2016. IEC, Barcelona.
Dr. Fernando Vidal (ICREA/CEHIC) “¿Leer la mente y explicar la cultura? Ciencia y quimera de la neuroimagen contemporánea” 14/04/2016. IEC, Barcelona.
És innocent prémer un botó en un Museu de la Ciència?
Crònica breu de la conferència de Jaume Sastre al cicle “Objectes Perduts” dels col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (Barcelona, IEC, 15 de gener 2016). Alfons Zarzoso
A tall d’introducció, Jaume Sastre traça un context històric per tal d’entendre com hem passat dels museus de patrimoni –de peces, de vitrines, de rutes marcades- als “science centres”. Es tracta d’un breu pas per diferents règims d’exhibició. Així, de l’educació de la mirada i l’art de la conversa dels gabinets de meravelles –recordeu que encara podeu visitar l’esplèndida exposició Salvadoriana a la muntanya de Montjuïc, a l’Institut Botànic- s’arribà a l’educació de la conducta i del cos en el context de creació de l’Estat liberal i burgès que entenia el museu com a lloc disciplinador; i, d’aquí, al desenvolupament d’un nou règim tàctil, on el fet de tocar i manipular esdevé central.
La història passa per damunt del mite fundacional de l’Exploratorium per tal de situar-lo en un context històric adient i per tal d’entendre’l com a part d’un procés que es consolida en el món occidental en el darrer terç del segle XX. Sastre fixa la mirada en el cas nord-americà, sense oblidar el pes i projecció de les exposicions “manipulables” del Deutsches Museum en començar el segle XX.
L’anàlisi de les exposicions i de les diferents ubicacions del New York Museum of Science and Technology permet Sastre fixar una primera etapa caracteritzada per una política de museïtzació basada en l’aprenentatge tècnic. El museu s’entén com a mitjà moralitzador, de suport a la formació professional dels treballadors. Les imatges del públic ideal es transformen poc després: els homes deixen pas als nois i també a les noies. La crisi econòmica té unes conseqüències. L’exposició universal de Chicago (1933) esdevé un aparador per a les grans empreses nord-americanes: l’articulació d’una nova legitimitat tècnica on la ciència s’assimila amb la idea de progrés i on l’empresa i la màquina no són enemigues de les mans de l’home. És un model d’exposició projectat als museus de ciència d’aquest país, liderat per nous professionals: dissenyadors, publicistes i psicòlegs conductistes. El toca-toca s’imposa amb un nou lema: “push buttons to operate exhibits”. És la fi de les exposicions de peces, també dels inventors i dels treballadors i el discurs mitjà que es construeix s’adreça a la capacitat mental d’una persona de 14 anys. El moviment és una clau de comprensió, tot sembla en estat de canvi, la història té una explicació també progressiva, cap a la modernitat.
Sastre es planteja aquí la necessitat d’emprendre una història de la interactivitat. Proposa, en primer lloc, una exploració lingüística del terme, una reconstrucció genealògica del concepte. El terme no s’aplica als anys trenta i quaranta en els museus de ciència i, en canvi, a partir dels 1940, s’albira en el context d’eclosió de la cibernètica. Es tracta d’una proposta per investigar nous discursos ideològics. D’un costat, el de la tecnologia, entesa com a motor de la història, com el producte dels enginyers; d’altra, el de la substitució del liberalisme per la sociocibernètica com a relat explicatiu per confrontar i intervenir en les forces socials que condicionen la conducta humana. En segon lloc, Sastre proposa una anàlisi històrica de les pràctiques al voltant de la interactivitat. I això el porta a fixar la mirada en tres àmbits d’estudi: els discursos, els objectes i els cossos. Considera així necessari tenir en compte els ingredients explicatius que aporta la història de l’educació, la relació entre pedagogia i ciutadania, la construcció històrica de la infantesa, el fenomen de les relacions públiques empresarials. I al costat, és clar, els discursos de la ciència i de la tecnologia: des de les idees d’innovació, corporatives, a les d’experiència i participació, explicades en el buit, sense context, lluny de la crítica, dins de la lògica d’una ciència no problemàtica. En el debat que segueix la xerrada, aquest és un dels punts calents: les resistències, variades, des de dins de la ciència, i també els usos que de tot això fan els públics, els no-públics i els contrapúblics. Els objectes són el segon centre d’atenció i Sastre proposa aquí una història cultural dels “push buttons”, de la indústria i de l’arquitectura, altament uniforme, que hi ha al voltant dels interactius i dels “science centres”. I, en darrer lloc, els cossos, que han estat objecte d’interès, des dels “museum studies”, com a expressió, mitjançant la visita, els desplaçaments o les accions, de performativitat. Això obre un altre pot farcit d’essències explicatives, el dels règims de plaer i el del joc que porta a la consolidació del “science is fun”. El debat que segueix a la conferència fixa aquí l’atenció i s’obre a noves línies de treball i discussió que passen pel noi i pel jove, per les màquines recreatives i els vídeo-jocs (“computer games”), per la infantilització dels museus com a mitjà de supervivència. No sembla, a la vista de tot això, que prémer un botó en un museu de ciència, hagi tingut o tingui res d’innocent. Una recerca, la de Jaume Sastre, que planteja un gran projecte de treball, tot just encetat a casa nostra.
The Boys From Brazil (Franklin J. Schaffner)
Cine Fòrum: Fascinació, por i substitucions tecnològiques
The Boys From Brazil (Franklin J. Schaffner)
En relació amb l’àmbit de l’exposició «Dissenyant l’entorn»
The Boys From Brazil (Los niños del Brasil, Franklin J. Schaffner, 1978, 102’)
Sinopsi:
El doctor Josef Mengele, conegut membre del partit nazi alemany, es va refugiar al Brasil després de la caiguda del Tercer Reich. Allà, a Sud-amèrica, aconsegueix reunir un grup de joves, militants del Tercer Reich, per treballar en un misteriós projecte en el qual pot tirar endavant els seus aberrants experiments. Un jove americà, Barry Kohler, contacta amb el caçador de nazis Ezra Liebermann, el qual començarà a investigar i descobrirà el terrible pla de Mengele.
Altres pel·lícules disponibles al catàleg Filmin en relació amb l’àmbit de l’exposició «Dissenyant l’entorn»
Invasion of the body snatchers (La invasión de los ladrones de cuerpos, Don Siegel, 1956)
Village of the damned (El pueblo de los malditos, Wolf Rilla, 1960)
The damned (Estos son los condenados, Joseph Losey, 1963)
Children of the damned (Los hijos de los malditos, Anton Leader, 1963)
The brood (Cromosoma 3, David Cronenberg, 1979)
Village Modèle (Hayoun Kwon, 2014)
Entrevista a Jaume Sastre: Interactivitat als museus de ciència… un armari farcit de sorpreses
Ictineu, el Butlletí dea Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica ha publicat una entrevista amb Jaume Sastre Juan, que impartirà el proper divendres 15 de gener a la Sala XXX de l’Institut d’Estudis Catalans (Sala Nicolau d’Olwer, carrer del Carme, 47, Barcelona). Podeu ver-la aqui:
http://blogs.iec.cat/schct/2016/01/12/interactivitat-als-museus-de-ciencia-un-armari-farcit-de-sorpreses/
“Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències” (Sessions III i IV)
“Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències” (Sessions III i IV)
Coordinadors: Jaume Valentines Álvarez (CIUHCT, UNL), Jaume Sastre Juan (CIUHCT, UL).
Resum:
Aquesta proposta s’inscriu dins del cicle interanual “Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències”, que té com a objectiu general promoure el diàleg obert entre els sabers subalterns i els activismes acadèmics (vegeu el marc directriu del cicle, presentat als col·loquis de la SCHCT 2011-2012, en document adjunt).
El cicle va inaugurar-se amb una sessió sobre la normativització de gènere i la transsexualitat (IEC, 2012). Una segona sessió va dedicar-se a la circulació global del filferro espinós i l’antiespecisme (AAP, 2014; una ressenya de l’activitat serà properament publicada a la revista Ecología Política). Si aquestes primeres discussions van ser dedicades a la mediació tecnològica en el control dels cossos altres, en aquests nous col·loquis 2015-2016 es pretén abordar dues altres qüestions que han estat present a les places de Catalunya els darrers temps: les llavors transgèniques i els tòxics nuclears. Sovint al marge de les reclamacions per a la sobirania nacional, aquestes qüestions han esperonat lluites transnacionals per a la sobirania alimentària i energètica dels pobles (entenent aquest darrer terme, doncs, independent dels conceptes d’estats-nació o de nacions sense estat). L’organització Via Campensina (1992) o l’emblema de “Nuclear? No, Gràcies” (1975/1977), per exemple, han estat representatius de formes de resistències globals amb incidència notable al nostre entorn.
D’una banda, Catalunya ha estat una de les regions pioneres i capdavanteres a Europa en la producció de blat de moro per a consum animal (entorn del 25% de la producció europea de Mon 810). Paral·lelament al desplegament de la mercantilització genètica, han emergit resistències als sabers i als objectes biotecnològics: publicacions, manifestacions, propostes legislatives (ILP) i, fins i tot, accions directes en camps d’experimentació (a la manera de les pràctiques dels faucheurs volontaires francesos). En la sessió III del cicle, a més a més de membres de la Plataforma Transgènics Fora i de l’associació Som Lo Que Sembrem, intervindrien Asa Ekengren (CEHIC, UAB), especialista en història del neo-luddisme als Estats Units, i Ferran Aragón (CEHIC, UAB), historiador de la ciència i expert en biogenètica.
D’altra banda, la llarga doble trajectòria de desplegament nuclear i contestació antinuclear a Catalunya -amb epicentre a Ascó i Vandellós- ha tornat a reaparèixer als mitjans i als carrers en els darrers anys. Principalment, aquest fet ha sorgit arrel del programa governamental de construcció de cementiris nuclears (Ascó, 2010-2011), així com de la repetició de moviments sísmics naturals i induïts (e.g., terratrèmol de 3,3 graus Richter, aprop de Vandellós, 2015; sisme de 4,2 graus Richter associat al projecte Castor d’emmagatzematge de gas, 2013).
Les sessions III i IV del cicle interanual proposen dirigir la mirada cap als organismes modificats genèticament i les radiacions atòmiques per a debatre -més enllà de l’esfera acadèmica i institucional- algunes de les noves perspectives en història de la ciència i la tecnologia: per exemple, les formes de producció i regulació científica, la construcció de la ignorància, el secret científic, els públics i els no-públics de la tecnologia, les atmosferes tòxiques, la gestió del risc, i els paisatges científics o paisatges-laboratori (labscapes). No hi són tan sols la ciència, la tecnologia i la medicina: la història de la ciència, la tecnologia i la medicina també està a les places.
2 sessions:
Asa Ekengren (CEHIC, UAB), Ferran Aragón (CEHIC, UAB) “Llavors transgèniques” 18/01/2016. IEC, Barcelona.
Pendent de confirmació “Tòxics Nuclears” 17/6/2016.
“Objectes Perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”
“Objectes Perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”
Coordinador/a: Alfons Zarzoso. Cicle coordinat en col·laboració amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.
Resum:
Una nova edició del cicle de col·loquis dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat en ciència i el potencial evocador i explicatius de la cultura material de la ciència.
El cicle planteja tres activitats fonamentals en el procés de comprensió del patrimoni i en la seva posada en escena: la catalogació i els usos i desusos dels objectes; els abusos a què han estat subjectes les idees de manipulació i d’experiència o experimentació sensorial, també reduïdes al concepte d’interactivitat; i el fenomen de la participació, de la capacitat activa del públic per a crear nous significats davant d’allò que s’exposa.
3 sessions:
Vàngelis Villar (independent) “L’exposició “Ciència Viscuda” a Mataró i les col·leccions científiques d’un institut de secundària del segle XIX” 18/3/2016.
Jaume Sastre (CIUHCT, UNL) “Algunes claus per a una història de la interactivitat” 15/1/2016. IEC, Barcelona.
Sam Alberti (Hunterian Museum) “The “museum affect” or how individual responses to anatomical collections did create new, unexpected meanings” 20/5/2016. IEC, Barcelona.
X Col·loqui d’Història de la Tècnica
Seconds (Plan diabólico, John Frankenheimer)
Cine Fòrum: Fascinació, por i substitucions tecnològiques
Seconds (Plan diabólico, John Frankenheimer)
En relació amb l’àmbit de l’exposició «Capacitats augmentades»
Seconds (Plan diabólico, John Frankenheimer,1966, 102’)
Sinopsi:
Arthur Hamilton (John Randolph) és un directiu de banc cansat de la seva feina i amb un matrimoni que va directe al fracàs. La seva vida no li plau i es limita a passar-hi amb resignació i avorriment. Un dia, de manera inesperada, rep una trucada d’un íntim amic que creia que era mort. Després de la conversa telefònica, el seu amic li fa arribar un paper amb l’adreça d’una estranya organització que li proposa una nova vida, un nou començament convertit en una altra persona… Intens i arriscat thriller de suspens dirigit per John Frankenheimer de manera espectacular i basat en una novel·la de David Ely. Plan Diabólico (Seconds) compta, a més, amb una excel·lent interpretació de Rock Hudson, de les millors de la seva carrera, i va ser nominada a la Palma d’Or al Festival de Cinema de Canes del 1966 i l’Oscar a la Millor Fotografia en blanc i negre el 1967.
Altres pel·lícules disponibles al catàleg Filmin en relació amb l’àmbit de l’exposició «Capacitats augmentades»
The Man Who Could Work Miracles (El hombre que podía hacer milagros, Lothar Mendes, 1936)
The Man With the X-Ray Eyes (El hombre con rayos X en los ojos; Roger Corman, 1963)
Zhong guo chao ren (Inframan, Shan Hua, 1975)
Rabid (Rabia; David Cronenberg, 1977)
Special (Especial, Hal Haberman i Jeremy Passmore, 2006)
Limitless (Sin límites, Neil Burger, 2011)
Disciplina i conversió a la presó: una mirada històrica sobre el pres, l’espai i les relacions de poder
“Disciplina i conversió a la presó: una mirada històrica sobre el pres, l’espai i les relacions de poder“
Coordinador/a: Oscar Montero Pich (SCHCT).
Resum:
La proposta pretén examinar la gestió i els procediments carceraris que s’han donat al llarg de la història en les presons espanyoles amb la finalitat de reconvertir o liquidar tot aquell individu que estigués fora de la norma. Per parlar sobre la temàtica, el cicle que proposem vol, en primer lloc, analitzar els sistemes penitenciaris que es van instaurar a l’Estat Espanyol al llarg dels segles XIX i XX. En aquest cas, la temàtica serà abordada per un expert en gestió penitenciaria i sistemes penals que intentarà descriure alguns models proposats per a la ‘rehabilitació’ del condemnat des d’un punt de vista jurídic, penal i, sobretot, moral. D’aquesta manera es vol aconseguir una visió ample dels mecanismes legalitzats que la majoria de presons a Espanya ha utilitzat o utilitza.
En segon lloc, el cicle pretén posar en relleu el testimoni de totes aquelles veus dissidents que han quedat recollides en diaris, revistes o en les pròpies parets de la presó. En aquest punt, el cicle no només vol mostrar tals resistències, sinó que pretén comptar amb la intervenció d’algunes de les víctimes del franquisme que encara continuen vives, i que van passar un període ‘condemnatori’ en alguna de les presons a Catalunya. Malgrat la dificultat de trobar veus que (encara) puguin relatar el seu pas per les presons, el memorial per la cultura i la memòria de Catalunya a través del web sobre la presó de dones de les corts, (http://presodelescorts.org/) ha anat recollint el testimoni d’algunes dones empresonades com Enriqueta Borràs o Laia Berenguer. El responsable d’aquesta web, Fernando Hernández, també intervindria en aquesta segona conferència per emmarcar i contextualitzar el testimoni d’aquestes dones. D’aquesta manera, el cicle de conferències vol mantenir un equilibri entre els experts sobre la temàtica proposada, conjugada amb l’experiència d’alguns testimonis que van passar per la presó. En tercer i últim lloc, el cicle pretén reflexionar sobre la necessitat i l’eficàcia de la rehabilitació al presoner, tant des d’una perspectiva històrica com des de l’actualitat. Aquesta última proposta intenta posar èmfasis en la vigència d’alguns debats actuals entorn al model de presó que la nostra societat demanda i que connecten perfectament amb els debats sobre el model de presó que aleshores dibuixaven les ‘ciències penitenciàries’, al segle XIX.
3 sessions:
Pedro Fraile (UdLL) “Espacio y disciplina: una aproximación a la arquitectura penitenciaria” 03/12/15, IEC, Barcelona.
La primera de les sessions correrà a càrrec de Pedro Fraile, catedràtic de geografia humana per la Universitat de Lleida, sota el títol Espacio y disciplina: una aproximación a la arquitectura penitenciaria. Fraile parlarà de la relació entre configuració espacial i disciplina i, en concret, de les solucions arquitectòniques en el tema de l’empresonament, des del descobriment de la vigilància central i les seves diferents formulacions fins a la seva evolució. Veurem també la relació entre estructures constructives i disciplina, i com aquestes s’anaren transferint d’unes institucions a unes altres.
Fernando Hernandez (UCM) “Disciplina y moralización en la prisión femenina durante el siglo XX” 10/12/15, IEC, Barcelona.
La segona conferència correrà a càrrec de Fernando Hernández, del Grupo de Estudios sobre la Historia de la Prisión y las Instituciones Punitivas de la Universidad de Castilla La Mancha. Hernández defineix la seva conferència amb aquestes paraules: “La experiencia carcelaria femenina ha revestido tradicionalmente una singularidad de rasgos que, con diversos matices, ha recorrido todo el siglo XX hasta nuestro días. Dentro del marco penal-punitivo, el proceso de moralización sociosexual ha pesado de una manera especial sobre las mujeres privadas de libertad, entre otras características distintivas respecto al encarcelamiento propiamente masculino. El propósito de esta conferencia es ahondar en esas características y rastrear su evolución en la España del siglo XX”.
Oscar Montero (CEHIC-UAB) i Rosario Fontova, “Conversió i supervivència: “ocultamente y bajo mano se obrará el milagro” 17/12/15, IEC, Barcelona.
El proper dijous 17 de desembre, el seminari sobre Disciplina i conversió a la presó: una mirada històrica sobre el pres, l’espai i les relacions de poder continuarà amb la tercera i última de les xerrades sobre les institucions penitenciàries, aquest cop centrat en les relacions dins de la presó. La tercera conferència correrà a càrrec de Rosario Fontova, periodista especialitzada en memòria històrica, i Òscar Montero, doctor en història de la ciència per la UAB. Fontova i Montero parlaran sobre els diferents actors que intervenien en el règim disciplinari de la presó, especialment del pas de guàrdies, religioses o visitadors a la presó Model de Barcelona. A mode de diàleg tractaran d’encaixar què significaven i com s’estructuraven aquestes relacions, així com la seva finalitat, moltes vegades lligades a la conversió del reu. Mentre que Montero es centrarà en els patronats que intervenien en la presó Model, Fontova parlarà del cas de Helios Gómez.