Ictineu, el Butlletí dea Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica ha publicat una entrevista amb Jaume Sastre Juan, que impartirà el proper divendres 15 de gener a la Sala XXX de l’Institut d’Estudis Catalans (Sala Nicolau d’Olwer, carrer del Carme, 47, Barcelona). Podeu ver-la aqui:
http://blogs.iec.cat/schct/2016/01/12/interactivitat-als-museus-de-ciencia-un-armari-farcit-de-sorpreses/
“Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències” (Sessions III i IV)
Coordinadors: Jaume Valentines Álvarez (CIUHCT, UNL), Jaume Sastre Juan (CIUHCT, UL).
Resum:
Aquesta proposta s’inscriu dins del cicle interanual “Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències”, que té com a objectiu general promoure el diàleg obert entre els sabers subalterns i els activismes acadèmics (vegeu el marc directriu del cicle, presentat als col·loquis de la SCHCT 2011-2012, en document adjunt).
El cicle va inaugurar-se amb una sessió sobre la normativització de gènere i la transsexualitat (IEC, 2012). Una segona sessió va dedicar-se a la circulació global del filferro espinós i l’antiespecisme (AAP, 2014; una ressenya de l’activitat serà properament publicada a la revista Ecología Política). Si aquestes primeres discussions van ser dedicades a la mediació tecnològica en el control dels cossos altres, en aquests nous col·loquis 2015-2016 es pretén abordar dues altres qüestions que han estat present a les places de Catalunya els darrers temps: les llavors transgèniques i els tòxics nuclears. Sovint al marge de les reclamacions per a la sobirania nacional, aquestes qüestions han esperonat lluites transnacionals per a la sobirania alimentària i energètica dels pobles (entenent aquest darrer terme, doncs, independent dels conceptes d’estats-nació o de nacions sense estat). L’organització Via Campensina (1992) o l’emblema de “Nuclear? No, Gràcies” (1975/1977), per exemple, han estat representatius de formes de resistències globals amb incidència notable al nostre entorn.
D’una banda, Catalunya ha estat una de les regions pioneres i capdavanteres a Europa en la producció de blat de moro per a consum animal (entorn del 25% de la producció europea de Mon 810). Paral·lelament al desplegament de la mercantilització genètica, han emergit resistències als sabers i als objectes biotecnològics: publicacions, manifestacions, propostes legislatives (ILP) i, fins i tot, accions directes en camps d’experimentació (a la manera de les pràctiques dels faucheurs volontaires francesos). En la sessió III del cicle, a més a més de membres de la Plataforma Transgènics Fora i de l’associació Som Lo Que Sembrem, intervindrien Asa Ekengren (CEHIC, UAB), especialista en història del neo-luddisme als Estats Units, i Ferran Aragón (CEHIC, UAB), historiador de la ciència i expert en biogenètica.
D’altra banda, la llarga doble trajectòria de desplegament nuclear i contestació antinuclear a Catalunya -amb epicentre a Ascó i Vandellós- ha tornat a reaparèixer als mitjans i als carrers en els darrers anys. Principalment, aquest fet ha sorgit arrel del programa governamental de construcció de cementiris nuclears (Ascó, 2010-2011), així com de la repetició de moviments sísmics naturals i induïts (e.g., terratrèmol de 3,3 graus Richter, aprop de Vandellós, 2015; sisme de 4,2 graus Richter associat al projecte Castor d’emmagatzematge de gas, 2013).
Les sessions III i IV del cicle interanual proposen dirigir la mirada cap als organismes modificats genèticament i les radiacions atòmiques per a debatre -més enllà de l’esfera acadèmica i institucional- algunes de les noves perspectives en història de la ciència i la tecnologia: per exemple, les formes de producció i regulació científica, la construcció de la ignorància, el secret científic, els públics i els no-públics de la tecnologia, les atmosferes tòxiques, la gestió del risc, i els paisatges científics o paisatges-laboratori (labscapes). No hi són tan sols la ciència, la tecnologia i la medicina: la història de la ciència, la tecnologia i la medicina també està a les places.
2 sessions:
Asa Ekengren (CEHIC, UAB), Ferran Aragón (CEHIC, UAB) “Llavors transgèniques” 18/01/2016. IEC, Barcelona.
Pendent de confirmació “Tòxics Nuclears” 17/6/2016.
“Objectes Perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”
Coordinador/a: Alfons Zarzoso. Cicle coordinat en col·laboració amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.
Resum:
Una nova edició del cicle de col·loquis dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat en ciència i el potencial evocador i explicatius de la cultura material de la ciència.
El cicle planteja tres activitats fonamentals en el procés de comprensió del patrimoni i en la seva posada en escena: la catalogació i els usos i desusos dels objectes; els abusos a què han estat subjectes les idees de manipulació i d’experiència o experimentació sensorial, també reduïdes al concepte d’interactivitat; i el fenomen de la participació, de la capacitat activa del públic per a crear nous significats davant d’allò que s’exposa.
3 sessions:
Vàngelis Villar (independent) “L’exposició “Ciència Viscuda” a Mataró i les col·leccions científiques d’un institut de secundària del segle XIX” 18/3/2016.
Jaume Sastre (CIUHCT, UNL) “Algunes claus per a una història de la interactivitat” 15/1/2016. IEC, Barcelona.
Sam Alberti (Hunterian Museum) “The “museum affect” or how individual responses to anatomical collections did create new, unexpected meanings” 20/5/2016. IEC, Barcelona.
Cine Fòrum: Fascinació, por i substitucions tecnològiques
Seconds (Plan diabólico, John Frankenheimer,1966, 102’)
Sinopsi:
Arthur Hamilton (John Randolph) és un directiu de banc cansat de la seva feina i amb un matrimoni que va directe al fracàs. La seva vida no li plau i es limita a passar-hi amb resignació i avorriment. Un dia, de manera inesperada, rep una trucada d’un íntim amic que creia que era mort. Després de la conversa telefònica, el seu amic li fa arribar un paper amb l’adreça d’una estranya organització que li proposa una nova vida, un nou començament convertit en una altra persona… Intens i arriscat thriller de suspens dirigit per John Frankenheimer de manera espectacular i basat en una novel·la de David Ely. Plan Diabólico (Seconds) compta, a més, amb una excel·lent interpretació de Rock Hudson, de les millors de la seva carrera, i va ser nominada a la Palma d’Or al Festival de Cinema de Canes del 1966 i l’Oscar a la Millor Fotografia en blanc i negre el 1967.
Altres pel·lícules disponibles al catàleg Filmin en relació amb l’àmbit de l’exposició «Capacitats augmentades»
The Man Who Could Work Miracles (El hombre que podía hacer milagros, Lothar Mendes, 1936)
The Man With the X-Ray Eyes (El hombre con rayos X en los ojos; Roger Corman, 1963)
Zhong guo chao ren (Inframan, Shan Hua, 1975)
Rabid (Rabia; David Cronenberg, 1977)
Special (Especial, Hal Haberman i Jeremy Passmore, 2006)
Limitless (Sin límites, Neil Burger, 2011)
“Disciplina i conversió a la presó: una mirada històrica sobre el pres, l’espai i les relacions de poder“
Coordinador/a: Oscar Montero Pich (SCHCT).
Resum:
La proposta pretén examinar la gestió i els procediments carceraris que s’han donat al llarg de la història en les presons espanyoles amb la finalitat de reconvertir o liquidar tot aquell individu que estigués fora de la norma. Per parlar sobre la temàtica, el cicle que proposem vol, en primer lloc, analitzar els sistemes penitenciaris que es van instaurar a l’Estat Espanyol al llarg dels segles XIX i XX. En aquest cas, la temàtica serà abordada per un expert en gestió penitenciaria i sistemes penals que intentarà descriure alguns models proposats per a la ‘rehabilitació’ del condemnat des d’un punt de vista jurídic, penal i, sobretot, moral. D’aquesta manera es vol aconseguir una visió ample dels mecanismes legalitzats que la majoria de presons a Espanya ha utilitzat o utilitza.
En segon lloc, el cicle pretén posar en relleu el testimoni de totes aquelles veus dissidents que han quedat recollides en diaris, revistes o en les pròpies parets de la presó. En aquest punt, el cicle no només vol mostrar tals resistències, sinó que pretén comptar amb la intervenció d’algunes de les víctimes del franquisme que encara continuen vives, i que van passar un període ‘condemnatori’ en alguna de les presons a Catalunya. Malgrat la dificultat de trobar veus que (encara) puguin relatar el seu pas per les presons, el memorial per la cultura i la memòria de Catalunya a través del web sobre la presó de dones de les corts, (http://presodelescorts.org/) ha anat recollint el testimoni d’algunes dones empresonades com Enriqueta Borràs o Laia Berenguer. El responsable d’aquesta web, Fernando Hernández, també intervindria en aquesta segona conferència per emmarcar i contextualitzar el testimoni d’aquestes dones. D’aquesta manera, el cicle de conferències vol mantenir un equilibri entre els experts sobre la temàtica proposada, conjugada amb l’experiència d’alguns testimonis que van passar per la presó. En tercer i últim lloc, el cicle pretén reflexionar sobre la necessitat i l’eficàcia de la rehabilitació al presoner, tant des d’una perspectiva històrica com des de l’actualitat. Aquesta última proposta intenta posar èmfasis en la vigència d’alguns debats actuals entorn al model de presó que la nostra societat demanda i que connecten perfectament amb els debats sobre el model de presó que aleshores dibuixaven les ‘ciències penitenciàries’, al segle XIX.
3 sessions:
Pedro Fraile (UdLL) “Espacio y disciplina: una aproximación a la arquitectura penitenciaria” 03/12/15, IEC, Barcelona.
La primera de les sessions correrà a càrrec de Pedro Fraile, catedràtic de geografia humana per la Universitat de Lleida, sota el títol Espacio y disciplina: una aproximación a la arquitectura penitenciaria. Fraile parlarà de la relació entre configuració espacial i disciplina i, en concret, de les solucions arquitectòniques en el tema de l’empresonament, des del descobriment de la vigilància central i les seves diferents formulacions fins a la seva evolució. Veurem també la relació entre estructures constructives i disciplina, i com aquestes s’anaren transferint d’unes institucions a unes altres.
Fernando Hernandez (UCM) “Disciplina y moralización en la prisión femenina durante el siglo XX” 10/12/15, IEC, Barcelona.
La segona conferència correrà a càrrec de Fernando Hernández, del Grupo de Estudios sobre la Historia de la Prisión y las Instituciones Punitivas de la Universidad de Castilla La Mancha. Hernández defineix la seva conferència amb aquestes paraules: “La experiencia carcelaria femenina ha revestido tradicionalmente una singularidad de rasgos que, con diversos matices, ha recorrido todo el siglo XX hasta nuestro días. Dentro del marco penal-punitivo, el proceso de moralización sociosexual ha pesado de una manera especial sobre las mujeres privadas de libertad, entre otras características distintivas respecto al encarcelamiento propiamente masculino. El propósito de esta conferencia es ahondar en esas características y rastrear su evolución en la España del siglo XX”.
Oscar Montero (CEHIC-UAB) i Rosario Fontova, “Conversió i supervivència: “ocultamente y bajo mano se obrará el milagro” 17/12/15, IEC, Barcelona.
El proper dijous 17 de desembre, el seminari sobre Disciplina i conversió a la presó: una mirada històrica sobre el pres, l’espai i les relacions de poder continuarà amb la tercera i última de les xerrades sobre les institucions penitenciàries, aquest cop centrat en les relacions dins de la presó. La tercera conferència correrà a càrrec de Rosario Fontova, periodista especialitzada en memòria històrica, i Òscar Montero, doctor en història de la ciència per la UAB. Fontova i Montero parlaran sobre els diferents actors que intervenien en el règim disciplinari de la presó, especialment del pas de guàrdies, religioses o visitadors a la presó Model de Barcelona. A mode de diàleg tractaran d’encaixar què significaven i com s’estructuraven aquestes relacions, així com la seva finalitat, moltes vegades lligades a la conversió del reu. Mentre que Montero es centrarà en els patronats que intervenien en la presó Model, Fontova parlarà del cas de Helios Gómez.
Cine Fòrum: Fascinació, por i substitucions tecnològiques, Setmana de la robòtica
Ghost in the shell 2.0 (Mamoru Oshii, 1995/2008. 90’)
Sinopsi:
Una pel·lícula que ha originat un miler d’imitacions però que mai no ha estat superada, la llegendària Ghost in the Shell de Mamoru Oshii torna en una sorprenent nova edició remasteritzada pel mateix Oshii en persona. Per a aquest llançament totes les animacions originals han estat produïdes de nou amb les últimes tecnologies d’animació digital. Ambientada en un Hong Kong imaginari en una època en què el ciberespai s’expandeix dins de la realitat humana, la història segueix la ciberguerrera Major Motoko Kusanagi mentre aquesta es debat al caire de la immersió total en el món digital.
Altres pel·lícules disponibles al catàleg Filmin en relació amb l’àmbit de l’exposició «Trobar-se amb d’altres»
Alphaville (Jean-Luc Godard, 1965)
The Man Who Fell to Earth (El hombre que cayó a la Tierra, Nicolas Roeg, 1976)
Saturn 3 (Stanley Donen, 1980)
Gamer (Mark Neveldine i Brian Taylor, 2009)
Robot and Frank (Un amigo para Frank, Jake Schreier, 2012)
Autómata (Gabe Ibáñez, 2014)
Cinema i prehistòria: ciència i ficció dels nostres orígens
Cultura en viu (UAB) / Novembre 2015 – Abril 2016
Sala de Cinema de la UAB (Plaça Civica)
Coordinen: Oliver Hochadel (IMF-CSIC) i Carlos Tabernero (CEHIC-UAB)
Els Neandertals es troben amb els Homo sapiens, els humans primitius lluiten amb els tigres de dents de sabre, els arqueòlegs descobreixen pintures rupestres impressionants. Aquest cicle mostrarà sis pel·lícules (cinc pel·lícules de ficció i un documental) sobre la prehistòria que ens ajuden a visualitzar el que no podem veure si només ens fixem en les restes materials, en les pedres i els ossos. Abans de la projecció assenyalarem alguns dels temes “científics” que apareixen a la pel·lícula. I després de la projecció discutirem amb el públic: què és ciència i què és ficció en aquest viatge cinematogràfic cap als nostres orígens com a éssers humans? O dit d’una altra manera, podem si més no distingir-los?
| Fecha | PELÍCULAS | Ponente |
| 2015 | ||
| 10.11. | Presentación del ciclo | O. Hochadel / C. Tabernero |
| 10.11. | La guerre du feu J.J. Annaud, 1981 | Ambrosio García Leal |
| 24.11. |
The clan of the cave bear Michael Chapman, 1986 |
Oliver Hochadel (IMF-CSIC) |
| 15.12. | Cave of forgotten dreams Werner Herzog, 2010 | Miquel Carandell (CEHIC) |
| 2016 | ||
| 1.3. | Altamira Hugh Hudson, 2015 | Margarita Díaz Andreu (UB) |
| 15.3. | 10000 BC Roland Emmerich, 2008 | Juan Gibajo (IMF-CSIC) |
| 5.4. | Atanarjuat, the fast runner Zacharias Kunuk,2001 | Carlos Tabernero (CEHIC) |
“Els drets sobre la propietat intel·lectual en ciència i tecnologia”
Coordinador/a: Ximo Guillem-Llobat. Cicle organitzat en col·laboració amb el IHMC.
Resum:
Amb aquest cicle de conferències volem aprofundir en l’anàlisi d’un tema de gran actualitat tant en els estudis històrics i socials de la ciència com en la comunitat científica en el seu conjunt, aquell relatiu als drets sobre la propietat intel·lectual. Tal com han plantejat Greg Radick i els membres del seu grup de recerca de la Universitat de Leeds, la propietat intel·lectual en l’àmbit científic es pot considerar des d’un punt de vista reduït en base a patents, marques registrades, secrets industrials, etc. Però també es pot entendre en un sentit ampli per tal d’incloure tots els mecanismes de protecció de la innovació, i d’aquesta manera inclouria les disputes de prioritat o fins i tot, com han indicat des del grup Cultivating Innovation de Leeds, disputes de productivitat. Aquesta aproximació més ampla té, d’altra banda, l’interès de connectar elements clars de novetat amb d’altres amb una llarga tradició. Així, per exemple, cal recordar que ja l’obra de Robert Merton situava equivalents a aquesta concepció ampla en un lloc central i que per tant podem identificar una tradició que ens duu als mateixos orígens de la sociologia de la ciència. En aquest cicle voldríem tenir en compte aquestes múltiples aproximacions a la propietat intel·lectual en les ciències tot i que partirem en tots els casos des de la perspectiva reduïda per, en tot cas, endinsar-nos posteriorment en la perspectiva ampla. Posarem llavors l’èmfasi en la implantació d’un sistema de regulació basat en les patents a diferents àmbits, des d’aquells en què ha tingut una implantació més temprana (com el sector de les telecomunicacions o el farmacèutic) fins aquells en els quals encara genera fortes controvèrsies, com és el de les ciències biològiques. Analitzarem, d’altra banda les implicacions d’aquests mecanismes de protecció de la innovació sobre la circulació de dades i en últim terme sobre el dinamisme de la tecnociència. Entre els ponents incloem alguns dels autors i autores de més pes internacional en aquest àmbit acadèmic. A més a més, ho fem amb una llista que conferenciants amb perspectives ben diverses i procedències nacionals i culturals molt variades. Esperem poder oferir així una visió prou completa d’aquesta qüestió.
Tots els seminaris s’impartiran a la sala de conferències de l’IHMC López Piñero i tractarem que siguen emesos via streaming, a més de quedar gravats.
4 sessions:
Dominic Berry (University of Edinburgh) “Scientific innovation in IP: the challenges of agroecology and synthetic biology in the UK” 4/11/2015. IHMC, València.
Stathis Araposthatis (National and Kapodistrian University of Athens) “Patents Industrials” 18/11/2015. IHMC, València.
Rafaela Domínguez (Universitat de València) “Propietat intel·lectual i medicaments alemanys a Espanya” 25/11/2015. IHMC, València.
Taula Rodona. Data i tertulians per confirmar. IHMC, València.
Durant les sessions de cine fòrum es comenten aquestes pel·lícules i, en mesura del possible, se’n projecten alguns fragments. Recomanem veure la cinta sencera abans d’assistir a cada una de les quatre jornades, ja que aquestes se centren en analitzar i comentar aspectes concrets de cada un dels films. Aquestes tertúlies aniran a càrrec d’un o més especialistes en el tema del dia.
Per poder veure aquestes pel·lícules senceres, les trobareu disponibles en al catàleg de Filmin, així com una selecció més àmplia, a l’apartat corresponent a +Humans.
Coordina: Carlos Tabernero Holgado (CEHIC)
En cadascuna de les sessions trobareu una selecció de pel·lícules, disponibles a Filmin, que tenen a veure amb un dels apartats de l’exposició.
Així mateix, us hem fet una selecció de 7 clàssics addicionals per al cicle complet disponibles, també, al catàleg Filmin.
Das Kabinett des Dr. Caligari (El gabinete del doctor Caligari, Robert Wiene, 1920)
Der Golem (El golem, Paul Wegener, 1920)
Dr. Mabuse, der Spieler (El doctor Mabuse, Fritz Lang, 1922)
Metropolis (Fritz Lang, 1926)
Frankenstein (James Whale, 1931)
Freaks (La parada de los monstruos, Tod Browning, 1932)
Modern times (Tiempos modernos, Charles Chaplin, 1936)
“Mirades crítiques sobre la història dels videojocs a Espanya: molt més que una tecnologia per a l’entreteniment”
Coordinador/a: Ignasi Medà Calvet
Resum:
La indústria dels videojocs factura, a tot el món, més diners que els sectors de la música i el cinema alhora. A més, aquesta és també una de les activitats d’oci i d’entreteniment que compta amb més seguidors i seguidores i hores de dedicació per a la seva pràctica. Així doncs, no hauria d’estranyar que, darrerament, es comenci a parlar ja de la integració de l’entreteniment electrònic en altres espais i activitats a priori menys lúdiques, com el món laboral i el de l’educació. No obstant, malgrat la seva rellevància actual, l’anàlisi històrica i sociològica d’aquest fenomen des de la història de la ciència i la tecnologia encara ha estat poc explorada.
Aquest cicle oferirà una mirada retrospectiva sobre els inicis i el desenvolupament de l’oci electrònic a Espanya. Conèixer els contextos socials i culturals particulars on es van crear i difondre els videojocs és una tasca essencial per tal d’entendre la seva popularitat, iniciada amb força ja des de la dècada dels anys vuitanta. Més enllà del passat dels aparells tecnològics i dels seus creadors, es presentarà un fenomen, el dels videojocs, molt més complex i amb molts més actors i institucions implicades del que es podria pensar inicialment.
3 sessions:
Simone Belli (School of Innovation, Yachay Tech) “Píxels de la societat espanyola: entre innovació tecnològica i impacte cultural” 28/9/2015. IEC, Barcelona.
Ramon Sangüesa (UPC) “Publicacions i comunitats pioneres en la informàtica personal: revista Microbit” 22/10/2015. IEC, Barcelona.
Santiago Guillen (independent) “Joc i cultura dels ordinadors (anys 80 i 90). L’experiència del desaparegut ‘Centre Divulgador de la Informàtica’ de Catalunya” 12/11/2015. IEC, Barcelona.
