Òscar Montero CEHIC/UAB. Desembre: “Bentham a la Presó Model de Barcelona: Disciplina, correcció i resistència”. 02/12/2014, Vic.

Parlarem de la història de la presó Model de Barcelona abans de 1936. Els fonaments del moviment correccionalista i la seva implantació a la Model a través de les ordes religioses i d’un sistema carcerari ambigu. Tractarem d’identificar els agents correctors que intentaren canviar la moral dels presoners mitjançant mesures disciplinàries i correctores. Entre aquests, ens fixarem en uns particulars experiments psicològics encapcelats pel psiquiatra Joaquim Fuster. Per últim, examinarem els presoners que habitaven la Model, una gran majoria de delinqüents vulgars barrejats amb anarquistes, comunistes i nacionalistes que s’oposaren a la normativització. La seva resistència explica en gran part la batalla ideològica de la societat catalana que s’estendria al llarg del segle XX.

L’Òscar Montero és doctor en història de la ciència, i membre del CEHIC (Centre d’història de la Ciència) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies de recerca històrica giren al voltant de la criminologia, la psiquiatria forense i la psicologia experimental. Gran part de la seva tesi versa sobre la presó Model de Barcelona i els test psicològics de conductes criminals.

“Diàlegs Interdisciplinaris. 250 anys d’una espai de ciència. Orígens, construcció i evolució històrica de l’edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona” 25/11/2014

Coordinador:  Carles Puig Pla (UPC)

L’any 2014 es commemora el 250è aniversari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Amb motiu d’aquest esdeveniment s’han programat tota una sèrie de celebracions oficials (una exposició, parlaments, conferències, edició de monografies, manifestacions artístiques,…). Una de les iniciatives que s’ha dut a terme, arran de la darrera remodelació de l’edifici l’any 2010, ha estat la d’un projecte coral per a “fer parlar” l’edifici. La remodelació de la façana i l’observació d’una singularitat en la mateixa han estat els detonants que han conduït a una recerca col·lectiva, sota la direcció de l’arquitecte Joan Puig-Pey i amb el suport de la RACAB. La mobilització de professionals d’àmbits diversos (arquitectes i arquitectes tècnics, historiadors de la ciència, experts en infografies, bibliotecaris, restauradors) ha permès realitzar un treball no només de rehabilitació sinó també de recerca que ha culminat en un fascinant viatge en el temps per donar a conèixer l’evolució d’un paisatge urbà lligat al conreu de la ciència i el coneixement a la ciutat de Barcelona.

Aquesta obra sobre l’edifici de l’Acadèmia, ha propiciat la descoberta de fotografies i plànols inèdits així com la localització i l’anàlisi de documents històrics que permeten una reconstrucció acurada de les transformacions d’una “illa del coneixement” ubicada a la Rambla que inclou l’Església de Betlem i la RACAB. En particular s’ha pogut reconstruir l’edifici de l’aulari on Tomàs Cerdà va impartir les classes públiques de Matemàtiques, s’ha pogut conèixer els materials (i la seva procedència) utilitzats pern a la construcció al segle XVIII i s’han reconstruït les successives transformacions que van conduir a l’actual edifici de l’Acadèmia.

Ponents:

Joan Puig-Pey Saurí és arquitecte per l’ETSAB. Es dedica a la pràctica liberal de la professió, associat amb en Jaume Pujol també arquitecte. Treballa en tot l’àmbit del projecte, la direcció d’obres i la gestió d’equips pluridisciplinaris. Fa obra nova, sempre de petites dimensions; rehabilitació i restauració d’edificis; projectes d’espais urbans i D.O. Va tenir una formació pràctica d’arquitecte entre 1983 i 1992 a les obres olímpiques de Montjuic com adjunt de F. Correa, A. Milà, C. Buxadé i J. Margarit. Posteriorment, ha estat col·laborador del departament de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona. Ha fet treballs pel Bisbat de Barcelona (esglésies de nova planta) i per diferents ordes religiosos, en especial els germans maristes, a Catalunya, Espanya i França, encapçalant equips internacionals. I com a fet singular, ha estat cap de l’equip redactor del llibre commemoratiu del 250è aniversari de la RACAB.

Judith Ramírez i Casas és arquitecte tècnic. Màster en Tecnologia de l’Arquitectura, especialitat en Restauració i Rehabilitació d’edificis per l’ETSAB. Professora titular de Materials de construcció de l’EPSEB de la Universitat Politècnica de Catalunya i membre del Laboratori de Materials de la mateixa escola. Doctorand de la UPC i membre del grup de recerca GICITED (Grup Interdisciplinari de Ciències i Tecnologies de l’Edificació). És la presidenta de l’Associació d’àmbit estatal, FICAL (Fórum Ibérico de la Cal).

Xavier Simón Miranda és arquitecte tècnic des de 1994 i enginyer d’edificació des de 2012. Màster en Patologia, Diagnosi i Tècniques de Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic per la UPC (1995-97). Ha dedicat tota la seva vida professional a la rehabilitació i restauració d’edificis, tant realitzant diagnosis i projectes d’intervenció com impartint durant 10 anys l’assignatura de “Tècniques de Rehabilitació i Manteniment” a l’Escola Elisava. Des de l’any 1996 treballa a l’Ajuntament de Barcelona com a tècnic municipal del Districte de Ciutat Vella, on durant 8 anys va ser el tècnic de Patrimoni del districte. Actualment és el responsable de llicències d’obra i habitatge.

Guillem Micó Riba té el grau universitari en Ciències de l’Edificació (aparellador) (2014) per la UPC. És especialista en desenvolupament de projectes de construcció, aixecaments en 2D (Autocad) i en 3D (Archicad i Artlantis). També és màster en animacions (3ds Max) i s’ha format en l’equip Puig-Pey i Pujol arquitectes entre 2005 i 2012. Pel que fa a publicacions i edició, té formació i especialització en desenvolupament d’aplicacions web (2014).

Divendres, 14 de novembre de 2014

Miquel Carandell (CEHIC-UAB)

“¿Es nuestro antepasado el Hombre de Orce?” : Descobriment i controvèrsia en una democràcia nova (1982-1997)

El Papus, Siniestro Total, un emergent El Periódico, l’Estat de les Autonomies, o un jove Pepe Navarro, són termes aparenment distants però que ens transporten a una època concreta de la història recent d’Espanya, la d’una jove democràcia que acabava de votar per una majoria absoluta a Felipe González per primer cop. Aquesta Espanya, i sobretot alguna de les seves institucions, necessitaven també un gran descobriment científic, un descobriment que fos espectacular i atractiu pels mitjans de comunicació i el gran públic. Com intentaré argumentar en aquesta xerrada, aquest gran descobriment va ser l’anomenat Home d’Orce, que va sorgir en un context polític i mediàtic molt fèrtil per a la notícia de ciència. Ara bé, un any més tard, les coses es van torçar i una forta polèmica va esclatar. El descobriment mediàtic va desembocar en una atenció inusitada a una controvèrsia científica que s’allargaria durant anys i donaria als mitjans de comunicació un paper crucial en la validació i desenvolupament del coneixement científic.

En aquesta xerrada vull recórrer cronològicament la història de l’Home d’Orce, cas principal de la meva tesi, mentre, a la vegada, plantejo les qüestions historiogràfiques que el seu estudi treu a la llum per tal de discutir-les en profunditat.

Seminari sobre la contaminació atmosfèrica en les ciutats britàniques durant els segles XIX i XX:

 ‘The Dark Age’: Smoke Pollution in Urban-industrial Britain

Stephen Mosley (Leeds Beckett University, Regne Unit)

Dimecres 5 de novembre, a les 17h.

Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (IHMC). Palau de Cerveró, València.

Retransmissió en directe a:

http://www.uv.es/uvweb/centre-formacio-qualitat-manuel-sanchis-guarner/
ca/microsite/serveis-multimedia/directe-1285909559128.html

L’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (centre mixt de la Universitat de València i el CSIC), amb seu al Palau de Cerveró, presenta el seminari ‘The Dark Age’: Smoke Pollution in Urban-industrial Britain, que tindrà lloc el pròxim dimecres 5 de novembre, a les 17 hores, en la sala de conferències de l’Institut i que serà emès en directe via streaming. El seminari, que forma part del cicle Toxic Atmospheres II, ha estat cofinançat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica i serà impartit en anglès per Stephen Mosley, professor de la Leeds Beckett University (Regne Unit).

Durant tot el segle XIX i principis del segle XX, el fum sulfurós negre que expulsaven les xemeneies industrials i domèstiques va dominar els paisatges urbans al Regne Unit. Va ser el responsable d’ennegrir l’arquitectura urbana, d’obstruir la llum del sol, de destruir la vegetació i especialment de danyar la salut de la població. La contaminació atmosfèrica ha tingut i té una correlació directa amb els alts nivells de mortalitat per bronquitis i altres malalties respiratòries, sobretot durant els mesos d’hivern quan hi havia un major ús del carbó per a escalfar les llars. No obstant açò, malgrat la naturalesa tangible d’aquesta forma particular de contaminació de l’aire, la major part d’habitants d’aqueixes societats va viure en un entorn ennegrit sense massa protestes, principalment perquè el fum estava estretament relacionat amb la prosperitat i el treball de milers de persones.

Aquest seminari analitzarà la complexa qüestió de la percepció pública de la contaminació per fum. S’oferirà una gamma de diversos textos, d’informes científics i governamentals, amb els quals explorar les narratives enfrontades ‘riquesa-deixalles’ que va donar sentit i va propiciar la creació dels acords comuns de contaminació de l’aire en les principals ciutats britàniques com són Glasgow, Londres i Manchester. A partir de la segona meitat del segle XIX, va haver-hi molts intents de conscienciar a empresaris i caps de família perquè instal·laren noves tecnologies antifum, però aquestes mesures no van ser adoptades, de manera generalitzada, fins a la dècada de 1950.

Stephen Mosley va completar el seu MA i PhD en història en la Universitat de Lancaster. És senior lecturer en la School of Cultural Studies at Leeds Beckett University (Regne Unit). Les seues recerques se centren en la història de la contaminació ambiental i les seues derivacions tant socioeconòmiques com en qüestions de salut. Entre les seues publicacions destaquen: Common Ground: Integrating the Social and Environmental in History (2011, with Geneviève Massard-Guilbaud) que obri un diàleg entre les dues disciplines; The Chimney of the World: A History of Smoke Pollution in Victorian and Edwardian Manchester (2008 edn.), que examina a l’ésser humà i els seus costos ambientals en contaminació atmosfèrica en la primera ciutat industrial del món; i The Environment in World History (2010). Va ser editor de la revista científica Environment and History entre 2010 i 2014.

Grups de lectura / Activitats formatives doctorat 1er semestre 2014-2015

Scientific Discovery: Its History, Philosophy, and Sociology

2^nd Barcelona HPS Seminar 2014/15

UAB, Departament de Filosofia

Sala de reunions, B7/113 OR Sala de conferencies, Facultat de Lletres (to be confirmed)

Fridays, 11:30-1:30

Organization: Thomas Sturm

(Thomas.Sturm@uab.cat)

The group discusses philosophical, historical, and sociological aspects of scientific discovery. How should we understand the very notion? What are typical instances of such discoveries? How (far) can they be understood or explained rationally? Are there rational tools or even “logics” of discovery? What are the implication for science policy? Philosophical analyses, historical and sociological case studies, as well as controversies between different approaches will be used to discuss these and related questions. – There is some leeway about the reading list; group members are invited to propose better alternatives to the group. All welcome.

1: Friday, Nov 14, 2014: The Discovery/Justification Distinction I

Nickles, T. 1980. Introductory essay: Scientific discovery and the future of philosophy of science. In T. Nickles (ed.), Scientific discovery, logic and rationality. Dordrecht: D. Reidel, 1-59. (FOCUS ON: 1-22, 43-49)

Gruber, H. E. 1980. The evolving systems approach to creative scientific work: Darwin’s early thought. In T. Nickles (ed.), Scientific discovery: Case studies. Dordrecht: D. Reidel, 113-130.

2: Friday, Nov 28, 2014: The Discovery/Justification Distinction II

Kuhn, T. 1962/1970. The structure of scientific revolutions. Chicago: Chicago UP, ch. 6.

Hoyningen-Huene, P. 2006. Context of discovery versus context of justification and Thomas Kuhn. In J. Schickore & F. Steinle (eds.), Revisiting discovery and Justification. New York: Springer, 119-131.

Schaffer, S. 1994. Making up discovery. In M. Boden, Dimensions of creativity. Cambridge, MA: MIT press, 13-51.

3: Friday, Dec 19, 2014: The Discovery/Justification Distinction III

Sturm, T. & Gigerenzer, G. 2006. How can we use the distinction between discovery and justification? On the weaknesses of the Strong Programme in the sociology of science. In J. Schickore & F. Steinle (eds.), Revisiting discovery and justification. New York: Springer, 133-158.

Arabatzis, T. 2006. On the inextricability of the context of discovery and the context of justification. In J. Schickore & F. Steinle (eds.), Revisiting discovery and justification. New York: Springer, 215-230.

4: Friday, Jan 16, 2015: Computer-Aided Discovery: For & Against I

Simon, H. A., Langley, P., & Bradshaw, G. L. (1981). Scientific discovery as problem solving. Synthese, 47, 1-27.

(Consensed versions of: Langley, P., Simon, H. A., Bradshaw, G. L., & Zytkow, J. M. 1987. Scientific discovery. Cambridge, MA: MIT Press. Here ch. 1 may also be an option)

5: Friday, Feb 6, 2015: Computer-Aided Discovery: For & Against II

Slezak, P. 1989. Scientific discovery by computer as empirical refutation of the Strong Programme. Social Studies of Science, 19, 563-600.

Brannigan, A. 1989. Artificial intelligence and the attributional model of scientific discovery. Social Studies of Science, 19, pp. 601-613.

6: Friday, Feb 27, 2015: Computer-Aided Discovery: For & Against III

Collins, H.M. 1989. Computers and the sociology of scientific knowledge. Social Studies of Science, 19, 613-624.

Thagard, P. 1989. Welcome to the cognitive revolution. Social Studies of Science, 19, 653-657.

Simon, H. 1991. Comments on the symposium “Scientific discovery by computer and the sociology of scientific knowledge”. Social Studies of Science, 11, 143-148.

7: Friday, March 20, 2015: Discovery and Conceptual Change I

Andersen, H. 2009. Unexpected discoveries, graded structures, and the difference between acceptance and neglect. In J. Meheus & T. Nickles (eds.), Models of discovery and creativity. Dordrecht: Springer, 1-28.

Brown, H.I. 2009. Conceptual change: Creativity, cognition, and culture. In J. Meheus & T. Nickles (eds.), Models of discovery and creativity. Dordrecht: Springer, 29-42.

8: Friday, April 10, 2015: Discovery and Conceptual Change II

Nersessian, N. 2009. Conceptual change: Creativity, cognition, and culture. In J. Meheus & T. Nickles (eds.), Models of discovery and creativity. Dordrecht: Springer, 127-166.

9: Friday, April 24, 2015: Experimentation and Discovery

Steinle, F. 2006. Concept formation and the limits of justification. In J. Schickore & F. Steinle (eds.), Revisiting Discovery and Justification. New York: Springer, 183-196.

Holmes, F. 2009. Experimental systems, investigative pathways, and the nature of discovery. In J. Meheus & T. Nickles (eds.), Models of discovery and creativity. Dordrecht: Springer, 65-80.

10: Friday, May 8, 2015: Ontology: What Is It That’s Being Discovered?

Daston, L. 2000. The coming into being of scientific objects. In L. Daston (ed.), Biographies of scientific objects. Chicago: University of Chicago Press, 1-14.

Additional text?

11: Friday, May 29, 2015: Discovery and Science Policy

Holton, G., Chang, H., Jurkowitz, E. 1996. How a scientific discovery is made: A case history. American Scientist, 84, 364-375.

Strevens, M. 2003. The role of the priority rule in scientific discovery. Journal of Philosophy, 100, 55-79.

12: Friday, June 12, 2015, 11:30-1:30: OPEN/TBA

Coordinadors: Ximo Guillem i José Ramón Bertomeu (IHMC, UV).

Després de l’èxit de la primera edició del cicle Atmosferes tòxiques, volem fer una segona edició amb tres ponents més que tocaran temes complementaris a aquells que veiérem el passat any. El cicle servirà, d’altra banda, com a reclam per a l’Escola de Primavera que també estarà centrat en l’anàlisi de les controvèrsies en l’esfera pública.

Totes les ponències s’emetran via streaming.

Ponències:

Stephen Mosley (Leeds Metropolitan University): “‘The Dark Age’: Smoke Pollution in Urban-industrial Britain.” 05/11/2014, 17:00h. IMHC, València.

Paul-André Rosental i Catherine Cavalin (Sciences Po): “Dust, environment and pulmonary diseases: historical and sociological roots of medical uncertainty /Polvo, medio ambiente y enfermedades pulmonares : raíces históricas y sociológicas de las incertidumbres médicas.” 26/11/2014, 17:00h. IHMC, València.

Carles Puig Pla (Universitat Politècnica de Catalunya): “L’ensenyament formal i públic de la física experimental a Barcelona (1814-2014). Commemoració del 200 aniversari.” 28/10/2014, 19:00h. Institut d’Estudis Catalans.  

A la tardor de 2014 es compleix el 200 aniversari de l’establiment dels estudis formals, públics i gratuïts de Física experimental a Barcelona. Després de la Guerra del Francès, el cirurgià Pere Vieta i Gibert (1780-1856) va promoure la creació d’una Escola de Física experimental a Barcelona, la qual va poder fer-se realitat gràcies al suport que li va donar la Junta de Comerç. L’obertura de les classes va tenir lloc a la Sala principal de l’edifici de la Llotja el 29 de setembre.

El col·loqui pretén mostrar les característiques principals dels ensenyaments impartits a l’Escola de Física experimental que van passar ben aviat d’un enfocament proper a l’impartit a la càtedra de física experimental d’Antoni Cibat en el Col·legi de Cirurgia al de la física que explicava a França Antoine Libes. El Traité complet et élémentaire de physique de Libes va ser traduït per Vieta per utilitzar-lo a les classes i, anys després, aquesta traducció esdevindria text oficial d’ensenyament a Espanya. L’Escola de Física experimental va ser un referent en relació a material i utillatge instrumental per a fer experiments, fins al punt de ser un centre capaç de subministrar material per a experiments a d’altres institucions com ara l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, la Universitat de Cervera i més tard la Universitat de Barcelona o l’Institut Barcelonès. El propi Vieta va impulsar, el 1830, la fabricació d’instruments científics.

D’altra banda, l’elevat nombre d’assistents a les classes de física experimental en les primeres dècades de la seva existència, i la rellevància posterior d’aquells alumnes en àmbits socials molt diversos, indica el reconeixement social creixent de la física experimental. La física va arribar a ser considerada no només una disciplina necessària per accedir al coneixement científic sinó també com un ingredient substancial de l’educació moderna. El nucli inicial d’alumnes de Vieta van crear la Societat Filosòfica de Barcelona, els membres de la qual, especialment Bonaventura Carles Aribau, Ignasi Santponç i Ramon López Soler van estar implicats en el naixement del romanticisme català.

CONFERÈNCIA:

Carles Puig Pla (Universitat Politècnica de Catalunya): “L’ensenyament formal i públic de la física experimental a Barcelona (1814-2014). Commemoració del 200 aniversari.” 28/10/2014, 19:00h. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Més informació.

TAULA RODONA:

“Diàlegs Interdisciplinaris. 250 anys d’una espai de ciència. Orígens, construcció i evolució històrica de l’edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona” 25/11/2014 19:00h. IEC, Barcelona.

Més informació.

CICLE: “Toxic Atmospheres II”

2 sessions:

Stephen Mosley (Leeds Metropolitan University): “‘The Dark Age’: Smoke Pollution in Urban-industrial Britain.” 05/11/2014, 17:00h. IMHC, València.

Paul-André Rosental i Catherine Cavalin (Sciences Po): “Dust, environment and pulmonary diseases: historical and sociological roots of medical uncertainty /Polvo, medio ambiente y enfermedades pulmonares : raíces históricas y sociológicas de las incertidumbres médicas.” 26/11/2014, 17:00h. IHMC, València.

Més informació.

CICLE: Col.loqui de la SCHCT a Osona: “Dominació i llibertat espiritual: l’exercici psicològic com a instrument polític i social”

3 sessions:

Mònica Balltondre, (Facultat de Psicologia/ UAB) “La pastoral negra. El paper del sacerdot en les presons de la primera repressió franquista”. 14/10/2014, Vic.

Òscar Montero (CEHIC/UAB) “Bentham a la Presó Model de Barcelona: Disciplina, correcció i resistència”. 02/12/2014, Vic.

Andrea Graus (CEHIC/UAB) “Humbert Torres (1879-1955): entre medicina i espiritisme”. 03/02/2014, Vic.

Més informació.

CICLE: “Natura i ciència al parc: continuïtats i discontinuïtats de les ciències naturals a la Ciutadella”

3 sessions:

Ferran Aragon (CEHIC-UAB) i José Pardo Tomás (IMF, CSIC). 18/12/21014. IEC, Barcelona.

Laura Valls (CSIC) i Oliver Hochadel (IMF, CSIC), 15/01/2015, IEC, Barcelona.

Christina Wessely (Universidad de Lüneburg): “Laboratory, Zoo, Amusement Park. Arenas of Natural History in Vienna’s Prater, ca. 1900.” 12/02/2015, IEC, Barcelona.

Més informació.

CICLE: “Medical Internationalism in Interwar Years”

2 sessions:

Patrick Zylbermann (Ecole des hautes études en santé publique) “Wickliffe Rose, The Rockefeller Foundation and the rehabilitation of Eastern Europe, 1920-1922” 10/02/2015, IHMC, 17h. València.

Aelwen Wetherby (ORISE Fellow, Joint POW/MIA Accounting Command)
“Activistas en el campo de la medicina: ayuda médica estadounidense en
España y China, 1936 – 1945.” 17/02/2015, IHMC 17h. València.

Més informació.

CICLE:  “Tres nous itineraris d’història de la ciència per Barcelona!”

3 sessions:

2 de Març: “Ciència i Tecnologia a l’Exposició Universal de 1929”
16 de Març: “Indústria i Ciència a Sant Andreu”
23 de Març: “En els límits de la ciència: Espiritisme a Barcelona”

Més informació.

CICLE: “Les trifulgues del càlcul: de reptes, dualitats i gegants”

5 sessions:

Pedro González Urbaneja (professor de matemàtiques jubilat): “Sobre indivisibles e infinitesimales. De Pitágoras y Arquímedes a Newton y Leibniz“. 10/04/2015, Institut d’Estudis Catalans, 19:00h. 

Eduard Recasens Gallart (professor jubilat del Departament de Matemàtica Aplicada III de la Universitat Politècnica de Catalunya): “El càlcul en Arquimedes: Equilibri i Rigor” . 24/04/2015, Institut d’Estudis Catalans, 19:00h. 

Josep Pla i Carrera (professor emèrit del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Universitat de Barcelona) i Pelegrí Viader Canals (professor titular del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra): “El camí cap a la integral: la resposta de Fermat”  08/05/2015, Institut d’Estudis Catalans, 19:00h. 

Iolanda Guevara Casanova (Servei d’Ordenació Curricular de l’ESO i Batxillerat, Departament d’Ensenyament) i Mònica Blanco Abellán (professora agregada del Departament Matemàtica Aplicada III de la Universitat Politècnica de Catalunya):  “Una passejada per la Xina i l’Índia: algunes idees no occidentals sobre quadratures i rectificacions“. 15/05/2015, Institut d’Estudis Catalans, 19:00h. 

Carles Dorce i Polo (professor associat del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la UB, director de l’IES Barres i Ones de Badalona): “El geni d’Isaac Newton i la invenció del càlcul diferencial ” 05/06/2015, Institut d’Estudis Catalans, 19:00h.

Més informació.

ITINERARI:

Miquel Carandell (SCHCT/Històries de Ciència) “Itinerari de la llum per Barcelona” 08/06/2015, Barcelona.

Més informació.

Mònica Balltondre, (Facultat de Psicologia/ UAB) Octubre: “La pastoral negra. El paper del sacerdot en les presons de la primera repressió franquista”. 14/10/2014, Vic

Cap historiador actual pot negar el suport institucional que l’església catòlica espanyola va donar al bàndol franquista durant la guerra civil i la seva implicació posterior durant la dictadura. Excel·lents treballs des de mirades tan clericals com anticlericals l’analitzen. Molt menys investigada ha estat la participació directa del clergat en la repressió i el control quotidians. Des d’aquest punt de vista, analitzarem el paper que un religiós caputxí va exercir dins d’una presó del bàndol franquista a Saragossa durant la guerra civil. El diari que va deixar escrit ens permet considerar el seu exercici pastoral amb els represaliats polítics que anaven a ser executats. Contraposarem el seu discurs a les posicions oficials de l’església i l’estat i discutirem les conseqüències que la seva tasca tingué en el marc de la primera repressió franquista.

La Mònica Balltondre és investigadora postdoctoral de la facultat de psicologia i membre del CEHIC (Centre d’història de la Ciència) de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seves línies de recerca giren al voltant de la espiritualitat femenina medieval per una banda, amb la publicació del llibre: Éxtasis y visiones. La experiencia mística de Teresa de Ávila (Barcelona, 2012) i els desenvolupaments de la investigació psíquica de principis del segle XX, per l’altra.

Coordinadors: Pasqual Bernat (CEHIC)  i Annette Mülberger (CEHIC).

Fa temps que la història de la ciència mostra les funcions ideològiques i polítiques de les accions realitzades per científics o en nom de la ciència, en diferents moments de la història. No hi ha una ciència neutral i allunyana de les dinàmiques socials, i menys quan es tracta de influir psicològicament en la ment dels altres. El cicle planteja tres exemples d’aquesta interacció entre ciència i societat en relació a les activitats portades a terme a la presó i dins de les sessions espiritistes. En el primer cas es tractava de explorar i corregir la ment del presoner i en el segon de descobrir les capacitats desconegudes o “paranormals” de la ment que permeten captar el pensament d’un altre persona o missatges de ultratomba. Els tres exemples aporten informació sobre episodis de la història local del nostre país dels anys abans i després de la Guerra Civil.
A la primera conferencia Òscar Montero mostrarà l’estratègia d’intervenció per part de diferents agents socials a la presó Model de Barcelona, entre 1900 i 1936. En aquells anys hi havia uns patronats catòlics i alguns metges, concretament un antropòmetre i un psicòleg, que intervenien de forma sistemàtica en la correcció del reu buscant l’exercici de una influencia psicològica i moral. Els documents que ha trobat a la seva recerca, descriuen física i psicològicament alguns dels presoners i fan una distinció entre presos corregibles i incorregibles, així com persones normals i anormals.
En una segona conferència, Andrea Graus presentarà les interaccions que les creences espiritistes tenen sobre la tasca d’un metge i polític lleidatà de reconegut prestigi. Com molts del seus contemporanis, Humbert Torres es va interessar pel espiritisme i la metapsíquica (o avui anomenada parapsicologia). Camp al qual va contribuir amb traduccions, publicacions pròpies, conferències i la organització i participacions en sessions. Quan en 1934 es va celebrar el segon congrés internacional no només va ser un orador i propagandista actiu, sinó es era considerat com una de les més prestigioses veus de l’espiritisme al nostre país.
Una tercera conferència presentada per Mònica Balltondre tractarà del paper que va exercir un caputxí dins la presó franquista. Analitzarà el seu discurs i la seva intervenció com a autoritat moral i psicològica en els presos. El diari que aquest sacerdot va escriure ens permet estudiar el seu exercici pastoral amb els represaliats polítics que afrontaven l’execució. A més, Balltondre mostrarà com les seves accions van tenir conseqüències en la construcció ideològica del règim i la configuració dels seus significats durant el primer franquisme.

Les conferències tindran lloc a Vic, en el marc de la col·laboració establerta entre la SCHCT i l’Agrupació Astronòmica d’Osona.

Ponents:

Mònica Balltondre, (Facultat de Psicologia/ UAB) “La pastoral negra. El paper del sacerdot en les presons de la primera repressió franquista”. 14/10/2014, Vic. Més informació.

Òscar Montero (CEHIC/UAB) “Bentham a la Presó Model de Barcelona: Disciplina, correcció i resistència”. 02/12/2014, Vic. Més informació.

Andrea Graus (CEHIC/UAB) “Humbert Torres (1879-1955): entre medicina i espiritisme”. 03/02/2014, Vic. Més informació.